Art

art. &co

pilar parcerisas

Abocadors furtius


Narratives documentals

Una de les darreres exploracions de l'art contemporani han estat les narratives documentals amb vocació de construir arxiu a partir de comportaments o accions que menen cap a una reflexió sobre els valors estètics, econòmics, socials i culturals d'avui. Enric Maurí ha presentat a l'Espai d'art de Roca Umbert, a Granollers, un treball força insòlit sobre abocadors furtius al Vallès Oriental. Paisatge preuat culturalment i literàriament, el Vallès ja no és el que era. I ens ho demostren els 600 abocadors furtius que l'artista ha trobat en una àrea prou petita per deixar clar que la pressió de la vida urbana sobre el paisatge és més extensa i constant del que ens podem imaginar. Però aquesta narrativa de no-ficció practicada per Maurí va més enllà de la simple denúncia del fet i procura posar en evidència que entre aquestes deixalles i residus de la nostra dita civilització l'home també corre el risc de convertir-se en un residu, com els sense sostre envoltats de deixalles que són els seus béns i que com a mostra d'exclusió social l'artista ha seleccionat.

Fotografies i objectes

Entre un treball estètic i sociològic, Maurí ha creat gràfics per classificar i qualificar aquests abocadors per franges d'edat, segons els objectes trobats, l'acció que hom pot imaginar que els ha generat, com pot ser un pícnic, una cacera de senglars, una excursió, etcètera. Pneumàtics o cotxes abandonats, petits cementiris d'objectes personals, agrupacions perfectament classificades, a partir dels seus materials, com la ferralla menuda d'objectes que caben en una mà, o altres de caràcter més decoratiu, com figures de sobretaula. A vegades, aquests abocadors furtius constitueixen autèntics tresors d'arqueologia contemporània, que mostren, en la seva aparença residual, una forma de viure que reflecteix una etnografia contemporània. Va ser Hal Foster que va parlar de “l'artista com a etnògraf”, i aquí en tenim un exemple. Enric Maurí rastreja aquests llocs de paisatge vallesà que s'han convertit en espais perifèrics que la mà de l'home ja es veu capaç d'agredir o violar. La instal·lació inclou tres pedestals amb objectes classificats: un exhibeix una selecció de sabates; un altre, restes de petits objectes metàl·lics i, un tercer, peces de decoració deteriorades pel temps. Una selecció de fotografies que indueixen a pensar l'acció o l'acte previ a generar aquests abocadors i un vídeo que mostra l'accessibilitat a aquests marges de bosc i l'obertura de camins que tempten els comportaments furtius.

Pràctica d'arxiu

En aquest treball es constata la voluntat de construir un arxiu. Diu també Hal Foster que el més extraordinari de l'art arxivístic contemporani és el seu desig de convertir visions fallides del passat en “guions de futurs alternatius”. També aquest treball d'Enric Maurí excavat als no-llocs del paisatge contemporani demana una alternativa, un altre no-lloc en les possibilitats de la utopia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
MIRADOR

De quan la línia de la vida es ressegueix des de l’art

la ciutat d’ideals

A propòsit d’exilis i llengua

equipaments

Comencen les obres d’ampliació de l’Arxiu Nacional de Catalunya

barcelona
Crítica

El gest alliberador d’una dona italiana

música

El Jazz omple el Passeig de Gràcia

barcelona
crónica

Oques Grasses en salsa dolça

GIRONA

El manifest d’Agitart centra el Dia Internacional de la Dansa

girona
cultura

L’alt i constant mestratge de Mercè Vidal

Paola Cortellesi
Cineasta i actriu

“Els italians portem el neorealisme a l’ADN”

Barcelona