Dos grans monuments ocults: la Trinitat i Sant Doménec
L'ESTORA
Ens hem acostumat a la situació de restriccions present, i segurament per això al nostre Cap i Casal hi ha dos grans monuments ocults, ignorats, malgrat ser dels més representatius històricament i per la seua qualitat arquitectònica de primer ordre.
Es tracta del Reial Monestir de la Trinitat, situat a la vora del riu Túria, enfront de les Torres dels Serrans, i del monestir de Sant Doménec, en la plaça de Tetuan, conegut, també, per haver-hi estat el comandament militar de la ciutat i la Capitania de la Regió Militar.
La fundació del monestir de la Trinitat, apareix datada en 1252. Fou entregat als monjos trinitaris en 1248, i sembla que va ser la reina Maria, esposa d'Alfons el Magnànim, la seua impulsora, la qual, en morir hi va ser soterrada. Cal dir que durant la segona mitat del segle XV i la primera del XVI, va viure una etapa de gran brillantor, i va arribar a ser un centre de cultura i religió, sota l' abadessa sor Isabel de Villena, cèlebre pels seus escrits humanistes.
L' immoble, ocupat per monges clarisses, amb regim de clausura, ha sigut conservat per aquestes, disposa de diversos claustres i dependències gòtiques de gran valor; l' església, que s'obri alguns moments cada dia, conserva el gòtic sota el barroc. Igualment, conserva imatges, ornaments i altres elements de gran valor patrimonial.
Per la seua part, el monestir de Sant Doménec està considerat com dels exemples més representatius de la seua època, data del final del segle XIII i la seua edificació s'encetà poc després de la conquesta. Durant distintes èpoques posteriors es va anar ampliant i reformant. Hui hi destaquen el claustre, la sala capitular, la capella reial, els sepulcres, i la portada conventual. Doncs bé, tot el conjunt, amb la part de la reforma neoclàssica, està sota la gestió i l'ús militar, amb un règim de visita molt parcial i d'escàs temps, dos dies per setmana.
Òbviament, aquests dos monuments ja fa anys que gaudeixen de la màxima categoria com a béns d'interés cultural (BIC). Si férem una enquesta trobaríem que pocs valencians coneixen l' existència dels esmentats monuments, i encara menys han pogut fer-ne la visita. Als dos casos per pura inèrcia no s'ha fet per part dels poders públics cap intent positiu de divulgació i de facilitar-hi l' accés.
L' ocupació o ús militar d'un i religiós de l' altre, no hauria de ser entrebanc per a ampliar l'entrada, fent possible el dret de la ciutadania a gaudir del béns culturals, com en teoria preveu la Constitució. Hi ha alternatives, des de les més radicals, de canviar-ne l'ús, com de fer-lo compatible. Sense anar més enllà, coneixem sistemes de visites guiades de monestirs en molts altres llocs d'Espanya i no diguem d'Europa. Tan difícil resultaria fer-ho a València?
