DE. CARA. A. LA. GALERIA
Jaume Vidal
Un espai d'ahir i d'avui
La galeria Anquin's de Reus fa 40 anys que promou l'art amb la vocació de no ser una sala local
El març de 1973 obria a Reus la sala d'art Anquin's. La inauguració d'una galeria en una ciutat com Reus no era massa habitual. Ni a Reus, ni a poblacions de característiques i població similars a la capital del Baix Camp. Però l'entusiasme d'Antoni Quinteiro i Pepita Giner ho van fer possible. Ell, entusiasmat per l'art, i la seva esposa, amb talent –desenvolupat com a filla de botiguers– per atendre un negoci i tractar el públic. L'arrancada va ser amb obres del segle XIX i amb pintors dels moment. Poc després d'obrir l'establiment van endegar els Salons de Maig, a imatge dels que se celebraven a París. Aquesta iniciativa la van tirar endavant al llarg de 40 anys, Aquest salons eren el pretext per dinamitzar la vida artística de la ciutat, amb xerrades i debats, i atraure artistes de fora. “Des dels seus inicis, els meus pares van tenir clar que la vocació de la galeria no era tancar-se en l'àmbit local”, explica Pepa Quinteiro, filla dels fundadors de la sala i ara al capdavant d'Anquin's.
L'any 1976 la sala va organitzar subhastes i també van tendir ponts a l'exterior amb la participació de fires com la dels Antiquaris. També, ben aviat, i potser per la necessitat de fer front el seu allunyament dels petits centres artístics del país, Anquin's va promoure activitats dinamitzadores com ara una biennal de pintors joves, alguns dels quals s'incorporarien al planter de la galeria. L'esperit dels pares ha estat recollit per Pepa Quintero, que va entrar a treballar en el negoci familiar l'any 1992, quan va morir la mare. “Els primers anys van ser durs, per la meva inexperiència”, diu la galerista que, ara, en un espai renovat, intenta apropar el públic amb activitats diverses dirigides a un públic familiar en què hi creu molt.
El seu plantejament com a galerista és mirar enfora. “Fa deu anys que vaig a fires internacionals, si no això no s'aguantaria”, diu la galerista, que destaca, sorprenentment, l'acceptació que té l'escultura dels seus artistes representats a Alemanya. Entre els creadors de la sala s'hi troben Jesús Curiá, Gustavo Díaz Sosa i Frank Jenssen. Davant la crisi, la seva recepta és donar la cara i crear propostes com la que li va fer a l'artista Perico Pastor d'interpretar Marià Fortuny.
“En moments de crisi com aquest, cal ajudar l'art”
Miró o Picasso? Miró.
Un segle de la història de l'art? El XX.
Un poeta? Martí Pol.
Un músic? Mark Knopfler.
La seva obra d'art més estimada?
Una escultura de Jesús Curiá.
Una obra que mai no es vendria?
Una pintura de Baldomer Galofré, amb aquest quadre va començar tot per a nosaltres.
Una ciutat que representa l'art?
Nova York
L'art s'ha de subvencionar? L'art s'ha d'ajudar, que no vol dir subvencionar, però està clar que si no se l'ajuda en moments com aquests desapareix.
Per què la gent hauria de comprar art?
Per viure millor.
Com seria el món sense l'art? Gris.
