la CRÒNICA
Campllong torna als trobadors
Novament el festival de Campllong aposta per la música medieval i, en concret, per la de Bernat de Ventadorn i altres trobadors, camp musical inesgotable. La novetat del concert d'enguany rau en el fet que el grup que el va presentar –Ressona Trobadors– ha sorgit del conservatori gironí. La profunda renovació de la nostra primera institució musical, renovació feta al llarg dels anys noranta del segle passat, mostra ara els seus fruits en grups instrumentals, deixant enrere el conservatori dels pianistes. Que un àmbit tan específic com la música dels segles XII i XIII tingui joves instrumentistes entre els seus conreadors sorgits del nostre conservatori és una molt bona notícia.
La pluja del vespre del concert no va impedir una presència de públic més que acceptable. El canvi de local –ara, la sala polivalent del municipi; abans, l'església parroquial– no va afavorir gaire la presentació musical, ja que malgrat la major comoditat dels seients, la percepció visual de l'espai i la sonoritat del concert acaben essent massa distants. Les pedres del presbiteri parroquial semblen més adients que el sostre pla i les bigues de la sala polivalent, amb el potent enllumenat de l'escenari.
La música dels trobadors que acompanyava els seus poemes sobre l'amor cortès o profà es presentava amb un programa que és tot un encert: per tal d'alleugerir la relativa pobresa melòdica i instrumental pròpies de la música de fa 800 anys, el grup de Ressona Trobadors barreja una acció teatral mínima, amb diàlegs que fan entenedors els textos de les peces musicals, amb el cant dels poemes que van acompanyats amb instruments d'època. D'aquesta manera la repetició de les melodies medievals juntament amb la vivacitat donada als ritmes aconsegueix una perfecció notable, tot i que l'actuació teatral no va quedar tan arrodonida com la musical.
La improvisació final del grup, mostrant un per un la singularitat dels instruments utilitzats –l'orgue de coll amb la seva manxa manual darrere dels tubs, entre els més curiosos– va ser tot un encert.
