El film de ‘Jo mai, mai'

La coneguda cançó de Joan Dausà i els Tipus d'Interès Jo mai, mai és el motor de la pel·lícula Barcelona, nit d'estiu, l'opera prima del realitzador Dani de la Orden, que s'estrena aquest divendres; segons el realitzador, “m'encanta haver estat jo qui hagi explicat com acaba la història, de la qual la cançó només explica el 30 per cent”. La implicació de Dausà ha anat més enllà: és un dels intèrprets d'una de les històries que integren aquesta comèdia episòdica i coral, ha compost la música original i ha participat en la gira promocional de la pel·lícula.

I és que Barcelona, nit d'estiu s'ha convertit en un petit fenomen gràcies a la seva particular manera de promocionar-se: durant l'estiu s'ha fet un tour –finalitzat a la sala Barts de Barcelona– en el qual s'ha projectat en dotze ciutats de Catalunya i Mallorca, amb la propina d'un concert de Dausà o d'un monòleg de Cristian Valencia o Miki Esparbé, dos dels protagonistes. Una manera de desafiar l'escassa assistència a les sales de cinema que s'ha saldat amb els cartells d'entrades exhaurides en totes les projeccions i més de vuit mil espectadors.

La gènesi de Barcelona, nit d'estiu és absolutament artesanal i domèstica: “Vaig reunir diners de família i amics, vaig enredar els actors i vaig començar a rodar com vam poder. Era un rodatge on cada dia menjàvem pollastre amb arròs. Vam poder rodar quatre històries i mitja, però se'ns van acabar els diners.”

Aleshores, De la Orden va tenir l'oportunitat de dirigir el curt d'obertura de la cerimònia dels premis Gaudí, i va poder ensenyar a Kike Maíllo (Eva) un muntatge de dues hores i mitja de la pel·lícula, “insuportable però on va intuir que hi havia alguna cosa”. L'entrada en la producció d'El Terrat va ajudar a poder acabar la pel·lícula, mentre que les distribuïdores Cameo i Filmin van tenir la iniciativa d'impulsar el tour.

Barcelona, nit d'estiu relata sis històries d'amor i desamor ambientades a la ciutat al llarg d'una nit d'agost. Sis històries perquè “permet dedicar quinze o vint minuts a cada una d'elles i fer-ne una pel·lícula d'una hora i mitja”. I, si bé l'estil de rodatge ha estat “molt propi del cinema indie, el meu referent han estat comèdies romàntiques comercials com ara Love actually. El resultat bascula entre aquests dos pols”.

La pel·lícula s'estrena comercialment divendres –també a Madrid, en versió original catalana amb subtítols– i, pocs dies després, estarà també disponible en plataformes d'internet i en DVD.