cultura

Crítica

cinema

Els efectes de l'herència paterna

A l'interior de Cruce de caminos, de Derek Cianfrance, hi conviuen tres pel·lícules diferents. La primera té com a protagonista un especialista en conducció arriscada de motos –Ryan Gosling, que recrea el seu propi mite– que s'acaba transformant en un atracador de bancs. La segona està centrada en la vida d'un policia (l'eficient Bradley Cooper) que està obsessionat pel delinqüent a qui va matar i que es troba atrapat dins d'una xarxa de corrupció a l'interior mateix del cos policial. La tercera explica la història de dos joves adolescents atrapats per la droga, que descobreixen el seu passat i que es perden pel costat fosc i posen en evidència velles històries familiars. Si les observem individualment, veurem que les tres pel·lícules podrien funcionar separadament, tindrien intensitat i, fins i tot, resultarien interessants les ambigüitats morals que proposen. Les tres històries es mouen entre el thriller contundent i el melodrama, i estan portades amb un bon pols narratiu.

El problema de Cruce de caminos es troba especificat en el títol espanyol amb què la productora ha batejat l'original The place beyond the pines: les tres històries es creuen i no hi ha cap personatge que no tingui una estreta relació amb els altres. La llei que domina no és altra que la de convertir la pel·lícula en un joc de casualitats en què l'atzar ho determina tot i en què els cops d'efecte d'aquest mateix atzar provoquen que el conjunt tingui una clara força melodramàtica. El film de Cianfrance acaba volent ser una obra ambiciosa en la qual es posa en evidència la necessitat de donar visibilitat al guió per demostrar que hi ha una construcció meticulosa i que tot està lligat i molt ben lligat. No costa gaire suposar que el policia de la primera part tindrà alguna cosa a veure amb el delinqüent de la moto, o que els dos nois que es troben i en l'existència dels quals aflora el passat no són més que els fills dels protagonistes de les dues primeres parts.

Derek Cianfrance, director de Blue Valentine, és un cineasta que considera que la qüestió de la família i el pes de l'herència en el destí de les persones té un poder important. Si analitzem la pel·lícula, veurem que les circumstàncies que porten els personatges a afrontar un destí tràgic tenen alguna cosa a veure amb els desequilibris generats dins de la pròpia estructura familiar. El delinqüent de la moto roba perquè la seva amant li qüestiona el dret a la paternitat, i el policia es debat constantment entre el seu propi fill i el fill de l'altra. Tot plegat és suggeridor, però està envoltat d'un excés de retòrica i d'un clar desig de construir una gran pel·lícula que frena la seva naturalitat.

‘Cruce de caminos'
Director: Derek Cianfrance
EUA, 2013


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Cinema

‘Mexican Dream’, de Laura Plancarte, corona el palmarès de DocsBarcelona

Barcelona
Arts escèniques

El Festival Z acollirà 16 projectes escènics

Girona

Últim dia per veure les noves tendències del circ al Trapezi

REUS

Les Festes de Maig omplen els carrers de música i cultura popular

LLEIDA
CrÒnica

Ricky Gil i Biscuit, un bon treball d’arqueologia

dit o fet per dones

La pedra seca com una resistència

Música

In-Somni obre demà a Besalú, amb Bigott, una nova edició itinerant

besalú
música

El vidrerenc Àlex Pérez presentarà ‘Tot el que som’ al Festival Espurnes de Llagostera

vidreres
música

Sven Väth encapçalarà el cartell del festival electrònic Delirium

cassà de la selva