cultura

història

El dia que un meteorit va iniciar la batalla del Ter

Editen la primera monografia dedicada a un dels principals episodis de l'última invasió francesa que va tenir lloc entre Verges i Torroella de Montgrí el 26 i el 27 de maig del 1694

“Un raig de foch a modo de una saeta o espasa se veu en lo ayre.” Amb aquestes paraules va descriure mossèn Jacint Roure, prevere i sagristà de l'església parroquial de Torroella, el que ell i alguns torroellencs van presenciar tot pujats al sostre de l'església el dia que va esclatar l'anomenada batalla del Ter. Una descripció, a mode de mal presagi del que succeiria als pobles i les esglésies properes –saquejades per les tropes vencedores–, i que ha romàs en una nota que dóna fe no només del suposat fenomen (un meteorit caigut del cel, segurament), sinó dels horrors que van tenir lloc en aquells indrets del Baix Empordà durant un dels episodis menys estudiats de la guerra dels Nou Anys.

Testimonis com aquest, i tants d'altres, surten ara per primera vegada a la llum gràcies als documents i gravats inèdits pertanyents a la col·lecció de la Fundació Mascort, editora del volum que recull la primera monografia dedicada fins ara a aquest fet històric, obscurit per la següent guerra de Successió. La batalla del Ter és un dels principals episodis de l'última invasió francesa, quan els exèrcits de Lluís XIV i de Carles II es van enfrontar pels voltants de Verges i Torroella, entre el 26 i el 27 de maig del 1694, i la derrota espanyola va obrir el front català a la conquesta francesa.

La batalla del Ter recull els fets esdevinguts en aquell dia del 1694, detallats en profusió, en especial l'episodi de la batalla. Però no només això. A la primera part del volum, el catedràtic d'història moderna i contemporània de la UAB Antonio Espino ofereix una narració detallada dels fets de la guerra, de la motivació dels contendents, del gran joc diplomàtic i del seu desenllaç, en un compendi que ajuda a situar i emmarcar aquells fets històrics.

A la segona part, l'historiador barceloní Ramon Sarobe ofereix una sèrie de capítols encaminats a l'anàlisi dels exèrcits de finals del segle XVIII i la vida quotidiana dels seus soldats. El relat de la batalla, des dels dies que la van precedir fins que es va disparar el darrer tret, vénen a continuació. Detalla el mateix Sarobe que per escriure aquesta part es va dur a terme un estudi detallat de les fonts historiogràfiques ja editades, així com d'altres fins ara inèdites, conservades en la seva major part a la col·lecció Mascort. Són fins a dotze relats sobre els fets bèl·lics, a més d'altra documentació gràfica i escrita, de què els documents inèdits més importants s'han publicat en els apèndixs que tanquen el llibre.

També, de la mà d'Elsa Àlvarez, apareix un capítol sobre un curiós fenomen aeri que es va observar a la zona de combat. Es creu que, més enllà de l'anècdota, es tractaria de la primera observació documentada d'un meteorit en territori català, deu anys abans del del 1704, tot i que, en el cas del del 1694, no se'n van recollir restes perquè va caure al mar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
MIRADOR

De quan la línia de la vida es ressegueix des de l’art

la ciutat d’ideals

A propòsit d’exilis i llengua

equipaments

Comencen les obres d’ampliació de l’Arxiu Nacional de Catalunya

barcelona
Crítica

El gest alliberador d’una dona italiana

música

El Jazz omple el Passeig de Gràcia

barcelona
crónica

Oques Grasses en salsa dolça

GIRONA

El manifest d’Agitart centra el Dia Internacional de la Dansa

girona
cultura

L’alt i constant mestratge de Mercè Vidal

Paola Cortellesi
Cineasta i actriu

“Els italians portem el neorealisme a l’ADN”

Barcelona