‘Idioteia' o síndrome d'Asperger

Ho he llegit a les pàgines esportives del nostre El Punt Avui; es tracta d'una informació sobre les qualitats personals de Messi; qui hi fa referència és Romario, un futbolista molt reconegut pel seu controvertit comportament social però, especialment, en el terreny de joc, com és el cas específic, i el que ens interessa ara de Messi. Romario ens adverteix que Messi –guardant per a cadascú el seu àmbit– és similar, per l'anomenada síndrome de Asperger, a Newton i a Einstein. Caram!, què passa, que les realitats són tan properes i tan llunyanes? Doncs que l'esmentada síndrome especifica que qui la té presenta “problemes mentals i de conducta que formen part dels trastorns de l'espectre autista”.

I en què consisteixen aquestes variacions psicosomàtiques?; doncs a “excel·lir en àrees d'activitat que solen ser molt restringides” encara que la resta de la personalitat es mantingui en l'absoluta normalitat, continuï posseïda pel “sentit comú”. Es tracta d'un trastorn limitat i específic si bé intens i notori. Per justificar els trets diferenciadors de l'art contemporani (s'hi hauria d'afegir els de la ciència) fa uns trenta anys que vaig assenyalar aquest tret com a idioteia (que només l'executor en sap el perquè). Hi ha idiotes genials però n'hi ha de molt perillosos.