cinema
El Truffaut presenta un cicle d'Alfred Hitchcock
El proper dilluns, 4 de novembre, arrenca amb ‘Psicosi' el nou cicle de la Filmoteca
Es projectaran un total de set pel·lícules de la seva etapa nord-americana
Se'l considera un dels directors més influents de la història del cinema. L'estimen a parts iguals tant el públic com la crítica. I és que les seves pel·lícules, si per una cosa es caracteritzen, és per saber conjugar, com pocs, autoria i comercialitat, experimentació i convencionalisme, modernitat i classicisme. L'obra d'Alfred Hitchcock continua encara plenament vigent i la seva visió personalíssima sobre la condició humana esdevé un al·licient perenne per a tot aquell que estima el cinema i la vida.
El cinema Truffaut li dedica el cicle de la Filmoteca, que ha programat del 4 de novembre al 16 de desembre, amb la projecció d'un total de set pel·lícules emmarcades en la seva etapa nord-americana.
Per obrir boca, i no només per cridar de por, el cicle s'enceta amb Psicosi (4 de novembre), obra mestra i paradigma del cinema de terror que encara avui provoca pànic entre l'audiència. L'assassinat de la protagonista en el primer quart del metratge resta com una de les grans aportacions i trangressions al cinema hollywoodià i la política de l'star system.
Com a segon regal es projectarà Vertigen (11 de novembre), una de les pel·lícules més fascinants de tots els temps que a cada nou visionat aporta noves interpretacions. L'amor impossible entre James Stewart i Kim Novak encara resta com un dels relats romàntics més colpidors vistos en una pantalla. A continuació, arribaran un dels seus films de suspens més aplaudits, Perseguit per la mort (18 de novembre), i l'adaptació del relat apocalíptic de Daphne du Maurier Els ocells (25 de novembre). Aleshores, el cicle retrocedirà en el temps i recuperarà un dels seus grans èxits de l'etapa nord-americana, Crim perfecte (2 de desembre). Encara més antiga és Encadenats (9 de desembre), amb l'inoblidable trio format per Cary Grant, Ingrid Bergman i Claude Rains. Finalment, la seva pel·lícula més bastarda, Frenesí (16 de desembre), la penúltima de la seva carrera, rodada a la seva Anglaterra natal i amb què recobraria l'admiració tant del públic com de la crítica especialitzada.
Una selecció variada i, evidentment, incompleta, en espera d'un segon i, per què no, tercer cicles d'un cineasta magistral.
LA DATA
El mag del suspens sí, però molt més
Una altra de les característiques de Hitchcock és que més enllà de l'etiqueta afortunada de mag del suspens va abordar una gran varietat de gèneres. És veritat que filmés comèdies, aventures, terror, fantàstic o d'espionatge sempre articulava els seus films al voltant del suspens. Rere l'aparença d'un efectiu director de pel·lícules d'aquest gènere i la consideració que l'etapa nord-americana era inferior a l'anglesa, Hitchcock i el seu cinema van ser reivindicats en el seu dia per tota una generació de joves crítics i cineastes francesos (entre ells, el mateix Truffaut) que el van reconsiderar com un autor en majúscules més enllà de les seves trames i cèlebres MacGuffin. El fet que ni el pas del temps hagi pogut amb ell, també certifica el seu poder cinematogràfic.
