Cultura

la crònica

Una nit per recordar

L'il·lusionista cristinenc Xevi va celebrar divendres la desena edició de la Nit d'Il·lusió, al pavelló municipal de Santa Cristina d'Aro. Era un aniversari rodó, propici per recordar, per fer balanç i, com ja és habitual en el patró de la Casa Màgica, per reivindicar el paper que l'il·lusionisme i la màgia encara no tenen en el món de l'espectacle, si més no a casa nostra. El pavelló estava ple i això ja recompensava en part tots els esforços de l'organització i els seus col·laboradors per tirar endavant una vetllada màgica amb primeres figures internacionals. Tot i així, les primeres intervencions de Xevi com a conductor de l'espectacle van tenir un to més aviat trist, pel fet de no poder assegurar que la Nit d'Il·lusió tingui continuïtat en futures edicions. La malenconia es va transformar en màgia quan Xevi va anar convertint els seus records en llumetes que sorgien espontàniament de la seva mà per reunir-les tot seguit en un petit sac, com un col·leccionista de records.

El primer dels convidats de la nit va ser Àlex, amb un número ple de romanticisme i poesia: unes sabates de dona sortien soles per una porta i abandonaven el pobre protagonista amb el cor trencat, abans que es produís l'apassionada reconciliació final amb la misteriosa figura femenina que es perfilava darrere del vidre. Després va sortir a escena la francesa Ilva Scali: pura elegància de cabaret sibarita, amb un colom que apareixia del no-res i després es convertia en conill, mentre ella es transformava en conilleta. Sos Junior i Tigran, els fills d'11 i 7 anys de dues de les estrelles de la nit, Sos i Victoria Petrosyan, van sorprendre pel seu domini escènic com a hàbils manipuladors de cartes i altres objectes.

Dos dels millors números de la nit van ser el d'Arno, capaç de treure de no se sap on un autèntic zoo de cacatues, papagais i altres ocells de dimensions no gens menyspreables, i la sorprenent màgia del reciclatge ideada per Xavier Tàpias: amb ampolles i llaunes va muntar un robot molt humà, i tot seguit una paperera es va transformar en gos. Un bon exemple de les infinites possibilitats escèniques de l'il·lusionisme, més enllà del repertori clàssic de trucs.

També espectaculars, però d'una altra manera, van ser el número de grans aparells, aparicions, desaparicions i transmutacions del valencià Jammes Garibo i la seva flexible partenaire, i la cloenda amb Sos i Victoria Petrosyan, una parella ultradinàmica, especialista a canviar de vestit més ràpidament que un polític trànsfuga no canvia de camisa. I amb la tradicional pluja de confeti sobre els artistes es va tancar aquesta desena edició de la Nit d'Il·lusió, que esperem que no en sigui l'última i se n'organitzin d'altres, amb un suport institucional i col·lectiu, perquè és un espectacle singular que enriqueix la diversitat artística de la Costa Brava.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El país, més buit d’art

barcelona
Crònica

Beuys, el ‘clown’

El Sant Jordi pilota la represa

Barcelona

Girona tindrà cura del fons d’Enric Mirambell i en perpetuarà la memòria

Girona

L’idil·li amb Girona anima Ibercamera a portar la Simfònica de Viena el 2022

Girona

273 cartes indultades

Barcelona

Rap de Girona alça la veu en suport de les persones refugiades

girona

Troben al Pla de l’Horta un pati enllosat i una gerra

Sarrià de Ter (Gironès)

Esgotades les entrades per al concert pilot dels Love of Lesbian al Palau Sant Jordi

Barcelona