Present i futur

Si alguna cosa hi ha a Catalunya són actors. Potser la indústria cinematogràfica és feble, especialment pel que fa a cinema rodat en català, però la sòlida tradició teatral catalana –d'una banda– i l'aposta de TV3 per la ficció pròpia –d'altra banda– ha anat alimentant un notable planter interpretatiu.

Potser parlar de star system cinematogràfic català és exagerat. Però sí que és cert que no són pocs els actors de casa nostra que –parlant en català, en castellà, en francès o en anglès– estan tenint una presència notable en les pantalles de cinema i guanyant premis fora dels àmbits estrictes de Catalunya.

En aquest repàs fem una tria –discutible i subjectiva– d'alguns dels actors i actrius catalans que l'any 2013 han tingut una presència més significativa en el cinema, independentment del lloc d'origen de la producció, i avancem també alguns dels seus treballs que podrem veure en el futur immediat. Una tria que combina alguns rostres sobradament consolidats amb joves promeses amb tot un futur per endavant.

També s'hi haurien pogut incloure altres noms de prestigi; per exemple, el de Sergi López, que ara mateix té en cartellera la pel·lícula de Marcelo Piñeyro Ismael, amb Belén Rueda i Mario Casas, i que ha rodat Murieron por encima de sus posibilidades, d'Isaki Lacuesta, El niño, de Daniel Monzón, Dos a la carta, de Robert Bellsolà, i Le beau monde, de Julie Lopes-Curval. O un altre dels actors catalans amb forta presència internacional: Jordi Mollà, que ha intervingut en la superproducció fantàstica Riddick, que pertany a la franquícia de David Twohy.

Com a anècdota, es pot esmentar el sorprenent treball interpretatiu d'actors no professionals a La plaga, la pel·lícula de Neus Ballús que cavalca entre el documental i la ficció, i a Història de la meva mort, d'Albert Serra, on el poeta Vicenç Altaió interpreta Casanova.