De nou en nou

Fa vint-i-vinc anys la Dra. M. Teresa Cabré Castellví va crear per al català el que altres llengües romàniques han trigat anys a tenir: un observatori de neologia. Una talaia, com ha escrit ella mateixa, centrada a detectar i estudiar noves unitats lèxiques en el discurs dels parlants: paraules noves en l'ús, tant en català com en castellà.

L'observatori va néixer a la Universitat de Barcelona, però fa vint anys que és un projecte de la Universitat Pompeu Fabra. La seva activitat constant la porten a terme amb gran èxit una cinquantena de membres, sobretot estudiants, graduats i doctors en filologia, lingüística i traducció. Tots segueixen una metodologia de buidatge de textos en què la definició de neologisme és primordial: “Qualsevol paraula que no apareix en el corpus lexicogràfic referencial.” En el cas del català, aquest corpus el formen la segona edició del diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans i el Gran diccionari de la llengua catalana d'Enciclopèdia Catalana. L'Observatori de Neologia ha tret unes quantes publicacions des del 1989, sorgides en part de seminaris i congressos, i també una utilíssima base de dades d'accés obert, el BOBNEO, on es poden consultar tots els neologismes recollits.

Amb motiu del 25è aniversari de l'observatori, hi ha programades diverses iniciatives com ara un concurs de creativitat lèxica adreçat als parlants en general (s'anomena Neologènia i començarà el 21 de març) i la celebració d'un nou seminari de neologia, en aquesta ocasió centrat en els registres de la llengua (7 de novembre). Una altra iniciativa, que funciona des del 22 de gener, és la Neolosfera, un bloc dedicat a difondre els neologismes de la llengua catalana (obneo. iula.upf.edu/neolosfera). Cada dia, una paraula nova. Aquest és el lema i tothom és convidat a rebre cada dia un neologisme al seu correu electrònic.

En català i en altres llengües, hi ha projectes semblants en què se selecciona diàriament una nova paraula del lèxic general i se'n dóna una informació completa. En el cas de la Neolosfera, cada entrada presenta un neologisme lexicogràfic nou. El llançament del bloc va tenir l'honor de recaure en un verb tranquil, ravalejar, és a dir, “passejar i impregnar-se de l'atmosfera i de l'estil de vida del Raval”. En un dels contextos que es mostren, aquest verb apareix utilitzat en el diari Avui. També s'indica, com a observació, que la conjugació completa del verb es pot trobar en un plafó al mur del Macba, “i la seva creació respon a la voluntat de l'Ajuntament de Barcelona (amb el suport posterior de comerciants i veïns) de donar una nova imatge a un barri que es considerava marginal i insegur”. Altres paraules que ja s'han difós són hispter, fotogaleria, sessió golfa, matinal, llauner, cos tècnic, ni-ni… És curiós d'assenyalar, també, la paraula crac: segons el Diccionari de la llengua catalana, un crac és una “persona d'escassa vàlua”, un significat totalment oposat al que la majoria dels parlants li associen avui en dia quan parlen, per exemple, de cracs futbolístics.

La Neolosfera ensenya que el neologisme es pot haver format de maneres diferents: adoptant-lo d'altres llengües (indie), amb prefixos (copagament) i sufixos (exitós-exitosa), amb la incorporació d'un significat nou (com ara crac), per conversió o canvi de categoria gramatical (és el cas del nom imaginari, provinent de l'adjectiu homònim), etcètera. Les entrades inclouen informació gramatical bàsica, el tipus de neologisme de què es tracta, els contextos mediàtics en què s'ha recollit la paraula (premsa escrita, revistes i textos orals radiofònics), i també una breu explicació relacionada amb la formació o l'ús de la paraula.

Elisenda Bernal, responsable del projecte, explica que l'objectiu de la Neolosfera és mostrar la feina de l'observatori, “tot presentant neologismes de caire i procedència molt diversos mitjançant un format d'accés i consulta fàcils”. Les entrades permeten veure els mecanismes que la llengua catalana empra per cobrir les necessitats denominatives i expressives amb què es troba, i presenten tant neologismes actuals, com ni-ni, micromecenatge i selfie, com d'altres que, tot i haver aparegut per primera vegada ja fa uns quants anys, com externalitzar, microcrèdit i subtitulació, encara no han estat inclosos en els diccionaris.