Els Trogloditas cavalquen sols

Josep Simón Ramírez, el baixista original dels Trogloditas , recorda molt bé aquella data: “El 17 de juny del 2007, José María Sanz [Loquillo] em va trucar per dir-me que deixava la banda i això em va fer reflexionar, sobretot perquè després de 25 anys junts em va semblar una mica fred que m'ho digués per telèfon... La veritat és que m'ho veia venir: feia temps que la convivència no era bona entre nosaltres. Però llavors també vaig decidir que els Trogloditas no moririen.” El 21 de juny d'aquell any, Loquillo y Trogloditas van iniciar a Barcelona una minigira com a teloners de The Rolling Stones, que va passar per Madrid i va acabar el 30 de juny a El Ejido. Final d'etapa. “Vaig quedar tan tocat que fins i tot vaig deixar el baix. Després vaig estar estudiant tres anys contrabaix a l'Escola de Música de Vic i, mentrestant, pensava com ho faria per reformar la banda”, explica Simón Ramírez, que té registrat el nom Trogloditas. Un homenatge al guitarrista troglodita Guille Martín, mort el 2006, va ser el punt de partida de la segona etapa del grup, que ha donat com a fruit un disc titulat simplement Trogloditas, publicat per Lemuria Music en CD i elapé de vinil de 220 grams. “És com si fos el disc que hauria d'haver sortit després del directe ¡A por ellos...! que son pocos y cobardes (1989), que va significar la cúspide del grup, amb 300.000 còpies venudes, però que també va marcar l'inici d'un llarg i lent final. En aquella època fèiem entre 150 i 200 concerts a l'any i tothom volia treure calés de nosaltres. Vivíem en una espiral de rock'n'roll i drogues. No sé com vam poder fer-ho i encara estar vius.”

Els Trogloditas del 2014 mantenen la secció rítmica original, la del fundacional El ritmo del garage (1983) amb el baix de Simón Ramírez i la bateria de Jordi Vila, i s'hi han incorporat Andreu Muntaner Lobo (veu i harmònica) i els guitarristes Diego García i Toni Pick Retamosa. Pick també havia coincidit amb Vila a La Broma de Ssatán, Commando 9mm i Romeo 13, grup del qual han recuperat un parell de temes per al nou disc de Trogloditas, juntament amb una adaptació de Hank Williams i una nova lectura d'El país te necesita, una cançó que Sabino Méndez va escriure per a La mafia del baile (1985), molt diferent de l'original, que mai no els va convèncer. Onze inèdits completen un disc 100% Trogloditas, produït per Barry Sage, enginyer de so del Some girls dels Stones.

“Hem recuperat l'esperit original de Trogloditas: tots tenim el mateix poder, per dir-ho d'alguna manera, mentre que Loquillo era un mestre en l'art de dividir per vèncer. Però ara ell no té una banda de rock'n'roll, sinó un grapat de músics de lloguer”, argumenta Jordi Vila, bateria que va col·laborar amb Los Burros i que, a través de Quimi Portet, es va posar en contacte amb Sabino Méndez per convertir el grup que compartia amb Simón Ramírez i el guitarrista Ricard Puigdomènech, Perdidos en el Espacio, en la base dels primers Trogloditas. De tot això i més es parla en el documental Donde empezó todo, dirigit per Juan Arnal, que acompanya el disc en format DVD, amb testimonis de Sabino, Puigdomènech –que també toca en tres temes del disc– i altres exmembres i amics del grup. Ara, els Troglos han tornat a la carretera, amb uns 30 concerts en perspectiva i un repertori que combina passat i present. Avui actuaran a la sala Morralla, de Blanes (22 h, 7 euros), amb els locals Electric Fly Killers com a teloners. La llegenda continua.