Albert Camus i la causa republicana

Un cop celebrat el centenari del naixement d'Albert Camus (1913-1960) apareix el recull d'articles La sangre de la libertad, publicat per La Linterna Sorda. El títol que dóna nom al llibre és un article publicat a Combat el 24 d'agost del 1944: “La nit d'agost, París treu foc per totes les seves boques. En aquest immens escenari de pedres i aigua, entorn d'aquest riu amb les onades prenyades d'història, les barricades de la llibertat s'han aixecat una vegada més. Una vegada més, la justícia s'ha aconseguit a costa de la sang humana.”

Albert Camus, premi Nobel de Literatura del 1957, va ser un excel·lent periodista crític; mostra d'això són els escrits que conformen el present recull, on apareix la seva faceta menys coneguda com a periodista i activista insubornable contra la tirania i a favor de la lluita dels oprimits. Els escrits de Camus són precedits per diversos treballs d'especialistes de la seva obra, com Ana Muïña, Agustí Villalba, Freddy Gómez i Hélène Rufat.

La sangre de la libertad està estructurat en tres parts. A la primera es reprodueix el conegut “Cartas a un amigo alemán” (1948). La segona està formada pels articles publicats a Combat (que ell mateix dirigia) sobre l'alliberament de París al costat d'altres escrits d'ètica llibertària com ara “Crítica a la nueva prensa” i “Moral y política”.

Camus havia trencat amb el Partit Comunista arran de la política repressiva i els pactes contra natura de Stalin. Els articles de Camus són plens de saviesa filosòfica i d'un esperit rebel, lliure i honest. Escriu sobre la construcció de la nova Europa i denuncia els crims del franquisme, citant García Lorca, Antonio Machado i Lluís Companys. A més, Camus se solidaritza públicament contra la pena de mort a què van ser condemnats onze militants cenetistes de Barcelona i de Sevilla.

La tercera part del llibre aporta les interessants cartes sobre la rebel·lia: “Rebeldía y conformismo”, “Rebeldía y política”, “Rebeldía y romanticismo” i “Rebeldía y servidumbre”. Finalment hi ha dos treballs sobre la situació espanyola de la postguerra: “España y la cultura” (1952), conferència pronunciada a la sala Wagram, on Camus va denunciar les execucions de cinc anarquistes al Camp de la Bota de Barcelona el 14 de març del 1952; i “El pan y la libertad”, al·locució feta a l'acte organitzat pel diari Solidaridad Obrera, a la Borsa del Treball de Saint-Étienne, el 10 de maig del 1953.

L'autor de L'home rebel simpatitza amb els republicans, però sobretot amb els anarquistes i amb els militants de la CNT a França. El 1951 va ser present en un acte per commemorar el 19 de juliol, a la Casa de Catalunya a París, i allà va expressar la vergonya que sentia pel fet que França i la resta dels països democràtics haguessin abandonat Espanya en mans del feixisme franquista.