Un dels camps més desconeguts

Eric Forcada apunta al fet que el camp del Barcarès és un dels menys estudiats de la Catalunya del Nord i el que disposa de menys bibliografia específica. Va ser el tercer camp que es va construir a les platges, un cop els d'Argelers i Sant Cebrià estaven plens. Prop de 1.300 refugiats seran els encarregats de construir 300 barraques que allotgen en un primer moment 50.000 refugiats. Després augmentaran fins als 70.000.

L'organització dins el camp es fa com en una ciutat i els refugiats s'agrupen per sectors (civils, artillers, internacionals, etc.). En tot cas, es van agrupar primer aquells que s'incorporaven a les Companyies de Treballadors Estrangers o els que eren candidats a tornar a creuar la frontera.

Quan va esclatar la Segona Guerra Mundial, el camp va ser la seu d'un important centre d'instrucció militar per als refugiats incorporats en els Batallons de Marxa dels Voluntaris Estrangers. Els historiadors senyalen com prop de deu mil refugiats van integrar els regiments 21, 22 i 23 de l'exèrcit francès.

El 1941, al camp del Barcarès hi ha un total de 12.000 interns i finalment, el novembre del 1942 es tancarà.

Per donar testimoni del dia a dia dels camps, Manolo Valiente va escriure una sèrie de poemes i textos que avui han estat reeditats per l'editorial nord catalana Mare Nostrum en edició bilingüe espanyol francès sota el títol Un rojillo en el sur de Francia. Valiente va escriure les seves impressions dels camps per on havia passat força anys després del seu alliberament (gràcies a Henri Frère va ser acollit per uns amics a Perpinyà) i quan ja estava instal·lat a Banyuls, així ho delatarien els nombrosos gal·licismes, tal com defensa l'editor en la introducció. Valiente parla del seu itinerari i de la «trista angoixa» de la incertesa i la reclusió. El volum de Mare Nostrum també recull el poemari anterior Arena y viento. Romances del refugiado que Valiente va publicar a Perpinyà el 1949, en el desè aniversari de la retirada, sota el pseudònim de Juan de Pena. L'obra va ser reeditada el 1973 i el 1986. A l'Estat espanyol no s'ha publicat cap llibre seu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Mario, Llull i el manuscrit Voynich

Liliana Torres
Directora de cinema

“Les mamíferes no tenim l’instint de ser mares”

Barcelona
Crítica

Les tres vides d’una cantant llegendària

ARTS EN VIU

Una funambulista creuarà la plaça MargaridaXirgu per inaugurar el Circ d’Ara Mateix

BARCELONA

Cines que no són ‘només un cinema’

Barcelona

El cinema comercial no remunta

Barcelona

El cinema (d'autor) es fa veure

Barcelona / Los Angeles
Cinema

Belén Rueda i J.A. Bayona animen la recta final del BCN Film Fest

Barcelona
‘thriller’

Un altre líder suec pacifista amb un final tràgic