CANÇÓ
guillem vidal
Tel·lúriques: a l'església i en vinil
Roger Mas recupera la seva gran fita amb una edició en vinil de ‘Les cançons tel·lúriques', que avui presentarà en un concert a Santa Maria del Pi
Coincidint amb la seva edició en doble vinil –tirada limitada a 350 còpies, amb la inclusió de dos petits temes que van quedar fora de l'edició original: La dama de Mallorca i La dama de París–, Roger Mas recupera la seva gran fita artística: Les cançons tel·lúriques (K-Indústria, 2008), considerat fa uns anys per l'Avui com el millor disc català de la dècada passada, entre moltes altres distincions. Convidat pel Festival del Mil·lenni, el solsonenc es retroba avui a l'església de Santa Maria del Pi, a Barcelona, amb un repertori amb adaptacions de versos de Verdaguer i cançons populars de la seva terra com ara Els goigs de la Mare de Déu del Claustre de Solsona i el Ball de l'Àliga de la Patum de Berga. Cançons que, ara fa justament sis anys, van ser acollides amb gran entusiasme tot i la temença de Mas que allò no signifiqués un pas enrere i la certesa que aquell recull era força menys accessible que el de Mística domèstica (2005). “Més que un disc tancat fet en un moment determinat, les Tel·lúriques sempre han estat un projecte obert que recupero cada cert temps”, explica Mas, que recorda que les cançons del disc es van començar a gestar sis anys abans que es publiquessin i que, en molt bona mesura, connectaven amb l'aprenentatge de diverses expressions musicals del món que havia fet uns quants anys abans sota el mestratge de Luis Paniagua. “Són cançons que no requereixen un estat d'ànim determinat per ser recuperades, ja que, quan per exemple escolto un mantra, només em calen cinc minuts per ficar-m'hi a dins. Les músiques espirituals tenen sempre alguna cosa que t'allunya de la realitat però que, a la vegada, fa que la puguis comprendre millor, o d'una altra manera.”
Presentat en directe en comptades ocasions en l'any de la seva edició per la complexitat econòmica que comportava fer-ho amb tot l'equip que el va enregistrar –deu músics en total, quartet de corda inclòs–, qualsevol retrobament amb Les cançons tel·lúriques és benvingut, encara més si es produeix... en una església. “La idea inicial era fer-ho a Santa Maria del Mar, però uns quants cantants que hi havien actuat em van advertir que era molt gran, la reverberació força més llarga i m'ho van desaconsellar. Una església, per cantar un goig o un mantra, és un lloc excepcional.”
Nou disc el 2015
Tot i l'oportunitat d'escoltar ara per primer cop en vinil un disc de Roger Mas (“si mai s'havia d'editar un disc meu en aquest format sempre havia pensat que havia de ser Les cançons tel·lúriques; la calidesa del vinil en un repertori com aquest fa que l'experiència auditiva sigui diferent”), no passa per alt el fet que Roger Mas no publica un disc amb cançons noves des del 2010 (A la casa d'enlloc). “Sortirà l'any vinent, ja que al 2014 ja hi havia massa coses, tant en l'àmbit personal com en el de país”, somriu. “El material es va fent a poc a poc i, amb els anys, cada vegada més a poc a poc, ja que la dificultat per fer cançons que diguin alguna cosa que no hagis dit abans creix amb els anys. Quan un comença a dedicar-se a aquest ofici és només un somni, les cançons que fas són una mica per a un mateix. El nivell d'exigència, per tant, és diferent a quan saps que cantes per a un públic que ja coneix la teva obra i té ganes d'escoltar coses noves. Hi ha, en efecte, una pressió. Pots intentar minimitzar-la, però hi és.” Una adaptació d'El comte Arnau de Verdaguer en clau Ennio Morricone, cançons de bressol i peces de Mas amb el piano formen part de l'embrió del que serà el seu novè disc. “Està tot molt obert”, confessa. “Estic, doncs, en el moment més divertit de qualsevol projecte.”
