Cultura

Jaume Benavente

Escriptor

“Veig la meva obra com un tot, com un únic llibre”

Jaume Benavente presenta la novel·la Dibuix a les fosques, publicada per Meteora. És la segona protagonitzada per la inspectora Marja Batelaar, després d'El quadern de Nicolaas Kleen. L'Amsterdam actual és l'escenari d'una trama en què la maldat i les obsessions naveguen per les relacions d'una família acomodada.

Com s'ha sentit amb la Marja en una segona novel·la?
M'he sentit còmode amb el personatge ja format, definit. És un personatge complex, com altres que l'envolten. N'hi ha un de nou, l'analista Íngrid Lanau.
Quines variacions o afegits hi ha, pel que fa a la ciutat?
Amsterdam és el paisatge central de la sèrie, però també, o sobretot, és un personatge. És una ciutat que té diferents cares i en aquesta novel·la, tot i mantenir la presència del Jordaan, el barri bohemi on viu Batelaar, he desplaçat el nucli de la trama a l'Oud-West, un barri més populós, amb encara més barreja ètnica. La novel·la, però, té altres escenaris: Londres, Arnhem, San Gimignano i Cervera de la Marenda.
Es documenta més ‘in situ' o a través d'internet?
Sempre que puc, in situ. Crec en el treball de camp, a amarar-te de l'atmosfera de cada paisatge. La darrera vegada, hi vaig anar sol, per viure durant uns dies el Jordaan, igual que ho fa la Marja. Aquesta etapa de la documentació, fonamentalment, és rondar i rondar, mirar i deixar-te sorprendre per detalls, per l'atzar. He caminat molt per Amsterdam. A posteriori, és clar, aquesta percepció del paisatge, de la seva ànima, es complementa a l'estudi de casa, davant de l'ordinador, fent recerca a internet o amb consultes a persones que viuen al paisatge que vols utilitzar com a material narratiu.
Per què Amsterdam i per què una inspectora jove (33 anys)?
Amsterdam és, des del meu punt de vista, un dels epicentres d'Europa, una ciutat oberta, canviant. Quan vaig decidir escriure novel·la negra havia de triar un paisatge i un personatge amb els quals pogués identificar-me. Pel que fa a la tria d'una inspectora com Marja Batelaar, jove, culta, solitària i d'origen jueu, em volia allunyar de determinats clixés de policies. Entre Marja Batelaar i jo hi ha una gran simbiosi.
Manté els conflictes de la inspectora en primer pla dramàtic.
La inspectora és un ésser humà, amb contradiccions, pors i il·lusions. La meva aportació a la novel·la negra té a veure amb el vessant psicològic, amb l'interior dels personatges i amb la presència del mal, en l'origen i les conseqüències del crim.
La investigació la porta a viatjar per Europa... Era el cas policíac el que l'empenyia o li venia de gust a vostè fer el viatge?
Per al cas era necessari, però el fet és que en la majoria dels meus llibres, siguin del gènere que siguin, el viatge és important. És present en el nucli de novel·les com Nocturn de Portbou i Llums a la costa, la nouvelle Mazurca de Praia i el llibre de relats L'ajudant de Kepler, i fins i tot he escrit dos llibres de viatges, Viatge d'hivern a Madeira i Dietari de Porto, i aviat iniciaré l'escriptura d'un tercer.
Quin gènere tria?
Jo veig la meva obra com un tot, com un únic llibre en el qual existeixen variacions. Des d'aquesta perspectiva, els gèneres no els entenc com calaixos separats, sinó com un sistema de vasos sanguinis o un sistema nerviós on tot és comunica i acompleix una determinada funció. La meva novel·la negra és, sobretot, psicològica, construïda sobre el suspens.
Es manté fidel al seu estil minuciós, a la creació d'atmosferes, a donar espai a la psicologia dels personatges...
Estil i mirada van íntimament lligats. Un escriptor és això, una mirada que va creant un estil determinat. La creació d'atmosferes o la psicologia dels personatges són molt importants, més que les trames rocambolesques i els cops d'efecte. La meva narrativa té un component pictòric, intento construir el text a partir de la superposició de capes. El llibre requereix una textura que només s'assoleix amb el joc entre mirada i estil.
Manté els referents culturals.
Sí, aquest joc de referències era present a la primera novel·la i ara també. M'ajuden a explicar l'univers de Batelaar. Ella, per exemple, llegeix Lawrence Durrell i Patrick Modiano, li agraden el cinema d'H.G. Clouzot i la pintura de Léon Spilliaert.
Hi haurà Marja Batelaar 3?
La sèrie pot tenir sis o set novel·les més. Tinc idees per a la tercera i la quarta, sí. Ara he acabat una novel·la no negra i el proper llibre vull que sigui un relat de viatges a l'illa de Pico.

Perfil

Un autor obsedit per la mirada literària i la creació d'atmosferes

Jaume Benavente (Barcelona, 1958) es considera un “escriptor d'atmosferes, d'estats de consciència, narrador de paisatges literaris”. Els seus llibres retraten un món malenconiós i enigmàtic. Ha guanyat premis com ara el Pin i Soler de novel·la, el Roc Boronat de novel·la curta i el Ramon Muntaner de literatura juvenil. Ja ha publicat una quinzena de títols, entre els quals destaquen el llibre de relats L'ajudant de Kepler, les novel·les Masurca de Praia, Nocturn de Portbou i Llums a la costa, els llibres de viatges Viatge d'hivern a Madeira i Dietari de Porto, així com les novel·les negres Lluny d'aquí i El quadern de Nicolaas Kleen. Amb Dibuix a les fosques es manté fidel al seu estil, amb més incidència en les psicologies dels personatges que en l'acció.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.