Cultura

Quan l'abat Escarré va parlar clar a ‘Le Monde'

L'Arxiu Històric rep una mostra sobre la cèlebre entrevista a l'abat de Montserrat

L'Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC) ha produït l'exposició itinerant Premsa i dictadura: l'abat Escarré a Le Monde, que s'inaugurarà avui a les set de la tarda a la seu de l'Arxiu Històric de Girona (plaça de Sant Josep) i que estarà oberta fins al divendres 13 de juny. L'exposició s'inaugurarà amb un parlament a càrrec de la presidenta de l'APEC, Teresa Carreras Riera, i amb una conferència del periodista gironí Narcís-Jordi Aragó, que parlarà sobre l'impacte de les declaracions de l'abat de Montserrat al diari francès. Posteriorment es projectarà el documental L'abat Escarré. 50 anys de memòria. El ressò de les declaracions de Le Monde (14-11-1963).

Aquesta exposició, que és comissariada pel periodista Josep M. Cadena i per l'historiador i advocat Josep Cruanyes, s'ha complementat en el cas de Girona amb les cartes que l'abat Aureli M. Escarré va enviar a l'artista gironí Domènec Fita, amb qui mantenia una bona amistat. Les cartes formen part del fons de l'artista que hi ha a l'Arxiu Històric.

Premsa i dictadura: l'abat Escarré a Le Monde va iniciar la seva itinerància la tardor passada a la seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya, a Barcelona, i posteriorment s'ha pogut veure al Palau Robert, a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la de Vic.

L'exposició és una mostra commemorativa del cinquantè aniversari de la publicació de les declaracions que l'abat del monestir de Montserrat, Aureli M. Escarré i Jané (1908-1968), va fer al diari francès Le Monde –l'únic altaveu de l'oposició al règim franquista–, on va propugnar la defensa de la justícia social, la democràcia, la llibertat i la identitat catalana. Escarré va alçar la veu en contra de la dictadura de Franco i en defensa del catalanisme.

Totes aquestes declaracions de l'abat, que van fer públic un corrent d'opinió creixent entre catòlics catalans que volien un futur democràtic, van provocar unes fortes reaccions al franquisme, que van obligar Escarré a exiliar-se a Itàlia. Dues de les conseqüències més remarcables d'aquestes declaracions van ser el tancament d'Òmnium Cultural per part del ministre d'Informació i Turisme franquista, Manuel Fraga, i l'assaltament al Casal de Montserrat a Barcelona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

‘El reino’ i ‘Campeones’, favorites als Premis Goya

Barcelona

Catorze hores de foscor

lleida

L’emblema de Breda

Breda
ARTUR RAMON
GALERISTA, ANTIQUARI I HISTORIADOR DE L’ART

“Des del punt de vista de l’art, Barcelona és una ciutat de províncies”

barcelona

Ben a prop dels Gaudí

Barcelona

Nou disc de Lax’n’Busto, amb diversos cantants

barcelona

La ràdio es posa al dia

Girona

La frontera sud de Martí Albesa

Girona

The Unfinished Sympathy, al Yeah!

Girona