Al Palau de Cerveró

Al cor del centre històric del cap i casal fins el proper 18 de juliol es pot visitar una exposició que ens mostra com, en plena guerra civil, el valencianisme d'aleshores encetà una experiència institucional que cal tindre present, es tracta de la creació de l'Institut d'Estudis Valencians, entitat integrada en l'àmbit del Consell Provincial —abans Diputació—, que tenia com a finalitat l'estudi i foment de les diferents branques de la cultura i la ciència.

La creació de l'Institut va estar una proposta del diputat de Cultura Francesc Bosch i Morata, fet que quedaria reflectit a la documentació que es pot avui veure a l'exposició, juntament amb altres elements i objectes, tots els quals estan relacionats amb les diverses activitat que les seccions de l'entitat feren des de principis de 1937 fins finals de 1938, poc abans del desenllaç del conflicte.

Cal dir que el Palau de Cervelló, seu actual del Museu d'Història de la Medicina i de la Ciència, fou també la seu del I.E.V., per tal circumstancia s'ha volgut retre homenatge a aquella experiència pionera recuperant-ne la memòria dins del seu espai, el qual, acull, igualment, altre mostres i activitats relacionades amb el món acadèmic i investigador.

Als materials que es poden examinar a la mostra apareixen noms, persones, o esdeveniments, i, sobre tot, temes de caràcter pluridisciplinar sota el comú denominador de fer cultura i ciència a l'àmbit valencià. Destacable resulta constatar com en circumstàncies precàries es seguiren activitats arqueològiques, per exemple, o es dotés un premi de música que fou atorgat a Matilde Salvador.

Trobareu actes de les reunions, propostes, publicacions, projectes...Tot un testimoni que intentà arreplegar a aquelles persones solvents i diverses del moment, amb la particularitat d' absències motivades per estar-hi al front, cas de Sanchis Guarner, el mateix fundador Bosch participaria a la batalla de l' Ebre.

Pels valencianistes d'ara, i per qualsevol ciutadà interessat, l'exposició ens aproxima a una línia de fer del país —ja aleshores s' emprava amb una poc de cura l' expressió “ País Valencià”— en una línia moderna del fet diferencial valencià allunyada del flolklorisme.

Un detall, en aquell món d'homes, en l'àmbit de l'Institut figuren dos noms de dones, el de la ja esmentada compositora Matilde Salvador, una persona que fins fa pocs anys fou una figura rellevant, i el de la professora Olimpia Arocena, esposa del germà del meu pare, qui va estar la primera professora universitària a València.

Quan redactem aquest paper hem conegut la noticia que el Centre Superior d'Investigacions Científiques, que finança juntament amb la Universitat el Palau de Cervelló, ha decidit tallar el seu suport al centre, una vegada més estem davant els retalls a la investigació, a la cultura. Es tracta de nou d'ignorar el paper de les nostres institucions i de voler uniformitzar la cultura i la ciència des del centre peninsular.