cultura

Crítica

cinema

Del ‘thriller' al deliri panteista

Estaria condemnada
al fracàs si no
fos per Scarlett Johansson

L'any 2011, Luc Besson va ser el responsable de la distribució francesa d'El árbol de la vida, de Terrence Malick, on ens proposava un viatge als misteris de la creació. Resulta curiós veure com l'estètica transcendentalista de Malick ha acabat influenciant un cineasta com Besson que tothom situaria en una altra esfera del cinema. Lucy, la seva darrera pel·lícula, podria ser vista com un mix entre un thriller de Park Chan-Wook, una faula transcendental de Malick i un manga japonès. La barreja és sorprenent i estaria condemnada al fracàs si no fos perquè Scarlett Johansson hi aporta un carisma especial.

Lucy comença com un thriller. Una estudiant americana és segrestada per la màfia coreana que opera a Taipei (Taiwan) i converteixen el seu cos en el d'una mula que ha de transportar una droga especial. Un cop li han introduït la droga, aquesta s'escamparà per tot arreu i començarà un procés d'al·lucinació que la portarà a tenir un poder especial en la seva ment que li permetrà veure tot allò que un cervell normal no pot arribar a copsar. És a partir d'aquest moment que, amb l'ajuda de Morgan Freeman en el paper de mestre de cerimònies, comencen un seguit de visions, deliris esotèrics panteistes que la portaran a veure d'on venim, qui som i quin és el misteri que va envoltar la creació.

Luc Besson no ha estat mai ni un cineasta intel·lectual, ni una persona gaire amiga de les reflexions filosòfiques; el seu màxim interès ha estat fer un cinema comercial que tingués entrada fàcil en territori nord-americà. Per fer-ho ha anat dissenyant un model especial d'heroïna femenina rebel –Nikita, Joana d'Arc, etc.– amb una personalitat peculiar de la qual la Lucy del títol n'és una clara extensió. Besson cau en comparacions exagerades, en un muntatge planer i en un excés de pretensió en l'ús de les imatges de postproducció digital. De totes maneres, el magnetisme de Scarlett té una aura especial. L'actriu ha rodat Lucy després d'haver interpretat una sorprenent extraterrestre addicta al sexe a la genial Under the skin, de Jonathan Glazer. Deixant de banda els escàndols generats per la pel·lícula, l'actriu hi mostra la part més inquietant de la seva personalitat i genera un fort magnetisme. A Lucy, alguna cosa d'aquesta nova aura es filtra i genera una estranya atracció en algunes de les millors imatges d'aquest deliri.

Lucy
Director: Luc Besson
França, 2014


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

MIRADOR

De quan la línia de la vida es ressegueix des de l’art

la ciutat d’ideals

A propòsit d’exilis i llengua

equipaments

Comencen les obres d’ampliació de l’Arxiu Nacional de Catalunya

barcelona
Crítica

El gest alliberador d’una dona italiana

música

El Jazz omple el Passeig de Gràcia

barcelona
crónica

Oques Grasses en salsa dolça

GIRONA

El manifest d’Agitart centra el Dia Internacional de la Dansa

girona
cultura

L’alt i constant mestratge de Mercè Vidal

Paola Cortellesi
Cineasta i actriu

“Els italians portem el neorealisme a l’ADN”

Barcelona