La crisi dels seixanta

L'escriptor Philippe Claudel va imposar-se com un cineasta amb un ull clínic per radiografiar els efectes de l'amor en la convivència a Hace mucho que te quiero (2008), l'èxit del qual el va engrescar a continuar la seva experiència com a cineasta. Després d'una comèdia més lleugera, Silencio de amor (2011) ens arriba Antes del frío invierno, drama sobre uns personatges que es troben davant la tardor de la seva vida, que en estrenar-se la mateixa setmana que Boyhood, ben bé pot considerar-se la seva antítesis.

L'epicentre són els membres d'una parella que han viscut amb totes les comoditats i que un bon dia s'adonen que el temps ha passat, que ja tenen prop de seixanta anys, que estan a les portes de la vellesa i que no han pres consciència del seu lloc en el món. Ell és un neurocirurgià de prestigi i ella viu tancada en el cultiu de les flors i plantes de la sofisticada residència on viuen. Tot comença a canviar en les seves vides quan en el cor de les seves vides s'hi instal·la un element pertorbador. Un dia el metge comença a rebre rams de flors i aquest tema el va obsedint fins que el portarà a enfrontar se amb la seva pròpia fragilitat.

Philippe Claudel treballa molt bé amb la seva parella d'actors central –Kristin Scott Thomas i Daniel Auteil–, la trama pot fer pensar en alguns moments amb Caché de Michael Haneke, però es manté en un to més planer. El més interessant de la pel·lícula no és allò que explica, ni en com la pel·lícula pot arribar a derivar cap una mena de thriller sentimental, sinó que és el retrat interior dels personatges i com la ruptura els porta a destapar-se emocionalment i a plantejar-se què han fet i qui són. Tal com passava en les altres pel·lícules de Philippe Claudel, el problema essencial és que tot plegat es troba envoltat d'un excés de gravetat. Hi ha una certa consciència que el cineasta es troba davant d'un gran tema, i ho vol demostrar fent que es perdi agilitat narrativa. Sembla talment com si el desig de fer una obra de prestigi acotés, com una llosa que no para de marcar, la posada en escena i el desenvolupament dramàtic del relat.