“Visa pour l'Image i Liberpress tenim objectius comuns”
El president del festival de fotoperiodisme nord-català va recollir ahir el premi Liberpress 2014, a Girona
També van ser premiats Franca Masu, Salomó Marquès, la Llibreria 22 i Justin Webster
“Visa pour l'Image i Liberpress tenim objectius comuns, perquè defensem la llibertat d'expressió, la solidaritat i l'humanisme arreu del món”, va dir ahir Jean-Paul Griolet, president de Visa pour l'Image, que va rebre a Girona el premi Liberpress 2014, encapçalant tot un palmarès de guardonats que Joan Giraut, president de la Diputació –principal patrocinador institucional dels premis, juntament amb l'Ajuntament de Girona–, va definir com “persones excepcionals que, pel fet de ser bones persones, poden arribar a ser també millors professionals i artistes”.
L'acte dels premis Liberpress es va obrir ahir a l'Auditori de Girona amb l'homenatge al gest del “pacifista desconegut” que va aturar els tancs a Tiananmen, i va incloure també les actuacions musicals de Josep Tero i la cantant algueresa Franca Masu, i un vídeo de l'homenatge que una delegació de Liberpress, presidida per Carles McCragh, va dedicar al poeta Virgilio Giotti (Liberpress Memorial) al cementiri de Trieste. El premi va ser recollit per la néta Vittoria. La presidenta d'Amnistia Internacional a Catalunya, Maria Cañadas, va recollir el Liberpress Associació i el director de la Fundació Mar, Miquel Ventura Monsó, el nou premi ecologista Liverdpress.
No va poder venir a recollir el premi Liberpress Catalunya l'israelià Moshé Haelyon, que està a punt de fer 90 anys i que, segons la seva filla Rachel, continua molt actiu intel·lectual, però té una salut fràgil per viatjar de Tel-Aviv a Girona. “Per a ell és un gran honor rebre aquest premi”, va dir la filla de Haelyon, que ha mantingut viu el llegat dels jueus expulsats fa mig mil·lenni de la península Ibèrica i ha traduït a la seva llengua, el ladí, l'Odissea d'Homer i ara també la Ilíada. Haelyon va ser un supervivent de l'Holocaust i ha dedicat bona part de la seva vida a lluitar per l'humanisme, la pau i la cultura.
L'alguerès, en perill
La cantant algueresa Franca Masu va recollir el premi Liberpress Cançó i, acompanyada per la guitarra i la veu d'Eduard Iniesta, va cantar Almablava i una adaptació de Vinyoli, Vida vulnerable. Masu va dir que el premi l'havia emocionat, sobretot per les paraules del veredicte: “Per la lluita per preservar la memòria de la seva cultura i identitat de dona sarda i catalana, i per la defensa de les llibertats.” Masu va afegir que el seu gran objectiu és “poder transmetre bellesa i històries a la gent a través de la música, fins i tot en moments tan dolents per a la cultura”. La cantant es va mostrar força pessimista respecte a la supervivència del català de l'Alguer, perquè les institucions gairebé no dediquen recursos perquè sigui una llengua viva, utilitzada pels joves. “Fa vint anys que canto en alguerès i em sento sola, perquè no hi veig relleu generacional.”
Memòria de mestre
El pedagog Salomó Marquès, premi Liberpress Camins per la preservació de la memòria dels mestres republicans represaliats i exiliats i la difusió dels camins de la retirada a les noves generacions, va dir sobre els joves universitaris que l'acompanyen fins a la platja on hi havia el camp de concentració d'Argelers: “En un país profundament democràtic ja haurien d'haver estudiat aquesta part de la nostra història a l'escola, però la nostra democràcia és molt fluixa.” Marquès continua treballant per lliurar el seu fons sobre l'exili a la UdG i per assessorar estudiants de batxillerat que vulguin fer recerca sobre aquest tema.
En nom de la Llibreria 22 (Liberpress Literatura), Guillem Terribas es va comprometre a “no abaixar la guàrdia i continuar sent una llibreria que treballi per a tots els àmbits culturals”. Terribas va destacar que la 22 és un espai de llibertat: “A la llibreria ha vingut tothom a fer presentacions, excepte l'extrema dreta. Fins i tot em van demanar si Fraga Iribarne podia venir a presentar un llibre, però estava en plena campanya electoral i per això vaig dir que no. Vaig proposar que vingués després de la campanya, i no va venir.”
El director britànic resident a Barcelona Justin Webster va rebre el Liberpress Cinema pel documental Seré assassinat, una producció catalana sobre “la impunitat del poder”, a partir de la mort de l'advocat guatemalenc Rodrigo Rosenberg per part del seu govern.
