Noms amb veu i cara
Un documental localitza deu dels més de quatre-cents nens que van participar en un projecte internacional d'acollida i apadrinament durant la Guerra Civil
Sense imatges d'arxiu, el treball històric es fixa en el procés de recerca dels protagonistes
L'objectiu: trobar la vessant humana que té tota història, la voluntat de posar cara i veu a una llista de noms; en aquest cas més de 400, els dels nens que entre els anys 1937 i 1940 es van refugiar en cases d'acollida que hi va haver a Catalunya i el País Basc durant la Guerra Civil espanyola i que funcionaven per apadrinament internacional amb padrins com Frank Sinatra, Ingrid Bergman, Peter Ustinov o Eleanor Roosevelt.
Aquesta història solidària, una iniciativa promoguda pel periodista anglès John Langdon-Davies, la va recollir Jordi Finestres en el llibre El xalet de Puigcerdà (2013) i ha estat el punt de partida per a la investigació, tronc del documental La distància dels noms , el treball de fi de carrera d'un grup d'estudiants del grau de comunicació audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra. Amb un pressupost reduït i amb el rodatge enllestit, els realitzadors del documental [a més de Cordèlia Alegre, el documental ha estat realitzat per Clàudia Aragon, Clàudia Barberà i Nico Martínez] han posat en marxa una campanya de micromecenatge a través de la plataforma Verkami (el termini s'acaba el 17 de novembre) per poder acabar la postproducció i amb la mirada posada en la distribució per diversos festivals. També tenen el suport de la productora Batabat .
“Volíem localitzar les persones, els testimonis que hi havia darrere el nom”, explica Cordèlia Alegre, una de les realitzadores. La voluntat era complementar el llibre de Jordi Finestres amb la veu dels testimonis. Tot i ser un documental històric, La distància dels noms no inclou, però, cap imatge d'arxiu, sinó que fa del present el seu eix. “Ens ha interessat, no només la història dels nens acollits de la guerra, sinó mostrar el procés d'investigació que estàvem fent: les trucades i la cerca. És molt gratificant quan els localitzes.” En aquest sentit, han aconseguit localitzar deu testimonis vius. “Vam trobar també alguna esquela”, lamenta Alegre.
Un altre objectiu del treball era fer un documental sobre la Guerra Civil, que se n'han fet molts, des d'un punt de vista jove i amb l'urgència que hi havia poc temps per explicar-la amb la veu dels protagonistes, ja que la generació dels nens de la guerra s'està morint.
‘Germanes' per via postal
Un dels moments àlgids és el retrobament de dues germanes per via postal. És la història de l'asturiana Clementina Peinó i la nord-americana Jean Taft Bandler. Clementina Peinó tenia cinc anys quan va ser acollida en una casa de colònies de Puigcerdà i guardava com un tresor les cartes que rebia dels seus padrins americans, un senador i professor d'universitat de Chicago amb una filla, Jean, de la mateixa edat. “Vam localitzar el fill de Jean Taft en un despatx d'advocats de Nova York i a partir d'aquí la mare, que recordava la seva germana; vam gravar el retrobament a Astúries i és un moment realment molt emotiu.”
