Els del Vallès estrenen director

Pel concert inicial sembla que l'Orquestra Simfònica del Vallès l'ha encertat en incorporar un director competent especialment, pel que vam poder sentir, en la música del segle XX. La seva 9a simfonia de Dmitri Xostakòvitx va ser molt ben executada i, com ens va fer notar el director en un breu parlament previ, vam copsar la ironia del compositor de fer una simfonia àgil i curta quan els que la hi van encarregar esperaven una obra solemne, a l'altura del seu precedent beethovenià, destinada a exalçar el triomf soviètic sobre el nazisme a la fi de la Segona Guerra Mundial. Xostakòvitx ja devia suposar quin pa s'hi menjava, en un alliberament que si esbandia un absolutisme n'hi imposava un altre. L'obra és bella, fa lluir els solistes i permet apreciar l'estat de gràcia d'una secció de vent que hi té un especial protagonisme. La propina amb què ens van obsequiar: un fragment de la suite de l'Amor brujo, concretament la Danza del fuego, que també va ser interpretat amb la contundència justa.

El concert, però, no va ser tan rodó en la primera part. L'orquestra va retre tribut a un dels compositors més interpretats, el sabadellenc Benet Casablancas, fent una versió una mica de tràmit amb l'obra de títol tan literari com Intrada sobre el nom de Dalí. Després vam tenir l'ocasió de sentir una violinista molt jove, de vint anys, l'austríaca Alexandra Soumm, que va fer una versió impecable del Concert per a violí i orquestra op. 61, de Ludwig van Beethoven. El lirisme primaveral de la intèrpret no va anar en la mateixa ona que el director, amb excepció del segon temps, un larghetto exquisit. Gimeno va dirigir un Beethoven desinhibit, molt lineal, sense implicar-s'hi gaire, contrastant amb una violinista superconcentrada. També podria ser que en una presentació hagin preparat molt més l'obra d'orquestra sola que no pas el concert, on el pes es comparteix amb el solista. La Soumm no la va encertar oferint una endimoniada propina de Paganini que cal reservar als superdotats perquè no soni fragmentada. Va ser, però, molt aplaudida pel públic i pels músics de l'orquestra. La impressió global, com hem dit al principi, va ser bona i si aconsegueix prou temps per treballar bé les obres, l'OSV ens pot seguir oferint concerts de qualitat.

Orquestra i director han volgut també innovar en la forma. En primer lloc, conviden tres o quatre persones del públic a seure entre els músics. Després el director fa breus explicacions del que tocarà i, com a propina, anticipa una peça del proper concert.