Cultura

CANÇÓ

david castillo

Records d'un retrobament

Durant la seva carrera, que ja dura mig segle, Leonard Cohen ha alternat els discos amb temes originals amb els recopilatoris i els directes. Potser ha estat màrqueting per mantenir-se a les ja extintes botigues de discos o simplement per atreure l'atenció d'un públic al qual no ha ofert molt material. L'última proposta és Can't forget, un àlbum de deu temes que ell mateix ha qualificat com a “rareses” i que són el resultat d'algunes provatures durant la seva gira Old ideas world tour, un complement ideal des de la publicació fa uns mesos de Popular problems, guanyador de nombroses distincions internacionals. Les dades parlen per elles mateixes. Els concerts de Cohen –en algunes ocasions es dilataven al llarg de més de dues hores– es van estendre entre el 2008 i el 2013. El cantautor va sortir del seu retir budista a Los Angeles per recuperar-se de la ruïna on l'havien dut els assessors financers. Estava en plena forma. En aquest període va fer 470 concerts en 31 estats diferents, amb més de quatre milions de seguidors, que, com aquest cronista, no vam quedar gens decebuts. Al contrari. Tot i el seu rebuig a la popularitat i a donar per tancada la seva carrera, el nostre poeta tenia idees per exposar i ho ha fet de manera magistral.

Les cançons incloses en el volum procedeixen de gravacions en estudi, en directes inspirats i en les proves de so, en què les bandes liderades per Cohen poden treure material singularment recomanable. La comunió entre la veu castigada, i alhora rescatada del tabac, del músic canadenc s'alternen amb els virtuosos que l'acompanyen, en moments desinhibidament relaxats, característica que Cohen valora. Una de les fotos del disc recull els barrets que el compositor i poeta tria per als seus músics, una mena d'uniforme de la seva elegància i d'unificació amb els socis fidels.

Can't forget s'inicia amb el tema Field commander Cohen –gravat al concert de Denver del 2012–, que servia de títol per a un àlbum que l'artista havia fet a partir de cançons utilitzades en la gira del 1979. Aquí les intervencions de les germanes Hattie i Charley Webb li donen un toc de color, immediatament abans de la peça Can't forget, on les tonalitats country compensen l'harmònica i reeducada veu del cantant. Al costat d'aquests himnes a la petita destrucció de l'amor, que formen part del seu repertori –és a dir, les esmentades, més Light as a breeze, Night comes on i Joan of Arc–, Cohen n'incorpora de noves, que es van sentir en els concerts del nostre país, com ara la irònica Got a little secret i Never gave nobody trouble. Un altre dels moments dolços és la interpretació de la balada d'amor quebequesa La manic, que canta en francès com un expert chansonnier. Per no parlar de l'homenatge al malaguanyat George Jones a Choices. El disc és una caixa de bombons per degustar lentament. No se'l perdin, seria un delicte.

Can't forget
Leonard Cohen
Discogràfica: Columbia/Sony


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Un dels acròbates d’un número de circ del Festival Elefant d’Or de Girona cau quan realitzava l’actuació

Girona

El cel sobre tot arreu

Barcelona

Berlín plora Ganz

Berlín

Violeta i Víctor, eterna gratitud

barcelona
Crònica
Arts circenses

El més difícil encara!

Girona

Un cant de celebració

Girona

El ganxo, al vestíbul

BARCELONA
Amb aquest article es posa punt i final a la sèrie “Espais amb història”

L’estrena del setè art

GIRONA

Sopar amb Jean Leon

L’ESCALA