Quan el cos és la presó
Manuel Baixauli guanya el premi Crexells amb ‘La cinquena planta', eixida de la paràlisi total que va patir
Baixauli va trigar cinc anys per redactar la novel·la, i es declara ‘reescriptor'
Les mans encara li tremolen quan recorda aquell mal tràngol. Manuel Baixauli es va quedar paralitzat totalment de cos i gairebé no ho explica. D'aquella experiència traumàtica, que el va mantenir 42 dies com un vegetal amb consciència, va néixer La cinquena planta (Proa). Doncs bé, ara aquesta novel·la ha guanyat el premi Crexells que cada any atorga l'Ateneu Barcelonès a les millors obres publicades l'any anterior. “Gràcies a la novel·la ara puc parlar de la malaltia amb normalitat, mirar-la als ulls i no estar acollonit”, deia ahir Baixauli en un dinar de premsa.
Parlant de la necessitat que va sentir d'escriure la novel·la, va explicar que la primera versió era confusa: “Vaig construir una mena de mapa que vaig penjar a la paret i vaig començar a fer fletxes i posar els noms dels protagonistes, al capdavall sóc un reescriptor”. En total es va estar cinc anys per polir la història, que va sortir publicada el gener del 2014. Era la seva tercera novel·la. Va ser en acabar la segona, L'home manuscrit, que va tenir l'atac de paràlisi, el 2005. “Encara ara no sé què em va passar, tot va començar un dia que estava a a la Filmoteca de València i se'm van començar a dormir els peus.” Una malaltia rara, però, que afecta més persones del que ens pensem. “Diuen que afecta una de cada tres mil persones, però al meu poble, Sueca, de 20 mil habitants ja n'ha afectades tres”.
La novel·la gira al voltant de l'experiència d'estar presoner del propi cos, però també dóna cabuda a personatges singulars que poblen el sanatori on es refà el malalt, un antic centre on temps enrere es guarien tuberculosos. La cinquena planta, inaccessible, el té obsedit. “Té molta habilitat a l'hora de passar de la primera a la tercera persona”, analitza el professor i crític literari Jordi Llovet. “Narra l'experiència del mal, el dolor, i això són valors universals”. Per l'editor Josep Lluch es tracta d'una novel·la “per posar ordre i il·luminar sempre des de la fe en la vida”.
Es dóna el cas que Baixauli, que és professor de pintura, acaba de rebre el premi de la Crítica dels Escriptors Valencians pel mateix títol. Per L'home manuscrit, va rebre, entre d'altres guardons, el Premi Salambó de narrativa catalana. L'escriptor s'ha imposat al novell Sergi Pons Codina amb Mars del carib, Valentí Puig, de la seva banda, també seleccionat per La vida és estranya, va declinar formar part dels tres finalistes.
Altres novetats de la 44 edició del Crexells és que no hi ha dotació econòmica. “No la podíem donar pels números vermells de l'Ateneu, però esperem que l'any vinent ja tindrem els comptes estabilitzats”, va dir ahir Patricia Gabancho, vicepresidenta primera de l'entitat. En la votació han participat, a banda dels socis de l'Ateneu, 29 biblioteques i 30 clubs de lectura. En total, 354 persones. Baixauli s'ha endut el 60'41% dels vots. “Aquest format garanteix la qualitat de l'obra gràcies a la tria del jurat, mentre que després la gent reflecteix el seu nivell d'acceptació entre els lectors”. El jurat estava integrat per Mita Cascuberta, David Castillo, Rosa Delor, Anton M. Espadaler, Jordi Llovet i Patricia Gabancho.
