Les noies ie-ie

“La por que tenien les autoritats i fins i tot la gent de les cases discogràfiques dels Beatles, era la ignorància total que tenien sobre una música que no entenien. Es sentien més tranquils amb Paquita Rico o Los Tres Sudamericanos”, explica José María Pallardó, un dels pioners de la ràdio a programar música pop internacional a Catalunya. El fet que confirma que no ho entenia ni el promotor del concert és que triessin Torrebruno com a presentador.

Aleshores Pallardó acabava d'entrar a Ràdio Joventut. Tenia 22 anys i va anar al concert amb un tècnic de so. Tot li va semblar molt normal atès el clima alterat que s'havia volgut donar al concert. Els Beatles, formalets amb les seves americanes i corbates. El públic masculí, també, pastadet als seus ídols. Les noies, ben mudades, però, a diferència dels xicots, van ser les que van animar el festival. “Mentre que els nois dubtaven de moure's, les noies van aixecar-se dels seients i van començar a ballar.” Era el primer símptoma del fenomen fans que esclataria amb força i de manera immediata.

Pallardó, que considera el concert de la Monumental i el de Madrid com el primer gran esdeveniment pop internacional a l'Estat espanyol, recorda que des d'aquell moment tot va canviar molt. “En quatre dies tot es va transformar, els Beatles es van deixar créixer els cabells molt més llargs i van abraçar els pensaments orientals. El públic de la corbateta també va canviar.” Aquell darrer concert que tancava la gira va cloure també una etapa. “Es va produir un gran canvi sociocultural. El jovent, per primer cop, demanava allò que volia i intentava marcar les pautes dels seus gustos”, explica.

Això va produir les condicions perquè Ràdio Joventut apostés per la música moderna internacional. Primer amb El clan de la una i després amb Al mil por mil, mític programa que començaria amb Juan Comellas, Rafael Túria i Àngel Casas, però al qual entrats els setanta també hi col·laborarien Françoise i Jordi Estadella i el personatge Tito B. Diagonal.

L'estela del concert dels Beatles la va seguir Pallardó als grans festivals com el de l'illa de Wight. Hi va anar amb Constantino Romero i Àngel Casas en un viatge pagat pel mecenes de la gauche divine Oriol Regàs. “Va veure que el que passava musicalment al món havia de ser explicat a casa nostra. I ens va triar per fer-ho.”