Un univers polèmic
Nous projectes d'adaptacions cinematogràfiques i la publicació de llibres recopilatoris segueixen alimentant la mitologia dels superherois de Marvel
Josh Trank ha acusat la Fox de no haver-li permès tenir el control de ‘Los 4 Fantásticos'
Panini ha recuperat les històries més significatives
de Marvel en
un volum
La notícia que l'actor Tom Holland –el jove protagonista de L'impossible, de Juan Antonio Bayona– encarnarà Spider-Man en el nou rellançament de les aventures de l'home aranya, o el projecte de rodar una sèrie de televisió protagonitzada pels X-Men, són ja les penúltimes informacions relacionades amb l'expansió d'un univers superheroic nascut als còmics i que està sent traspassat de manera sistemàtica a l'audiovisual, sigui a través de la divisió cinematogràfica de la factoria Marvel –propietat de Disney–, sigui a través d'altres productores que tenen els drets d'alguns personatges.
El pla a llarg termini de Marvel per anar adaptant els seus personatges al cinema té una previsió que arriba gairebé fins l'any 2020. Aquest any s'ha estrenat Los vengadores: la era de Ultrón, i el 2016 ja està previst que s'estrenin Capitán América 3, X-Men: Apocalypse i, probablement, el Dr. Strange, protagonitzat per Benedict Cumberbatch. Noves entregues de Lobezno, Guardianes de la Galaxia i Thor omplen l'agenda de Marvel dels propers anys. Mentrestant la seva eterna rival, DC, li vol plantar cara amb la previsió de les estrenes d'un grapat de pel·lícules que començaran el 2016 amb Batman & Superman: Dawn of Justice, dirigida per l'especialista Zack Snyder (300, Watchmen, El hombre de acero), i The Suicide Squad, que a priori té entre els seus principals al·licients la caracterització com a Joker (inspirat en el look del còmic La broma asesina) de Jared Leto.
Però l'èxit popular d'aquestes pel·lícules no està mancat de polèmiques, i una prova són les dues estrenes d'aquest estiu. Fa unes setmanes va arribar Ant-Man, envoltada d'un cert rebombori perquè es va substituir el director inicialment previst, el britànic –i molt gamberro– Edgar Wright (Zombies Party, Arma fatal, Bienvenidos al fin del mundo), per Peyton Reed, especialista en comèdies romàntiques com Abajo el amor i Separados. I aquests darrers dies, la xarxa ha anat plena dels incendiaris comentaris del director Josh Trank (Chronicle) contra la Fox. El seu rellançament de Los 4 Fantásticos –que aquí s'estrena el 21 d'agost– ha estat destrossat per la crítica especialitzada, i el realitzador ha acusat la productora de no haver-li permès controlar el muntatge final.
Un llibre antològic
Un benvingut efecte col·lateral d'aquestes pel·lícules és la reedició de les pàgines clàssiques de les historietes, ja que una gran quantitat de joves fans d'aquestes creacions fantàstiques les coneixen exclusivament per la seva dimensió cinematogràfica.
En aquest sentit, i dins la seva línia de publicacions de celebració dels 75 anys de l'editorial Marvel, Panini ha publicat recentment un volum antològic –75 años: la era clásica– que suposa una ocasió immillorable per descobrir –o redescobrir– les primeres passes en la ficció d'aquest univers que conforma una moderna mitologia pop.
El llibre, d'unes 700 pàgines, recull les històries que expliquen els orígens d'aquests personatges, les pàgines on van néixer i alguns dels episodis més significatius i recordats.
Com no podia ser de cap altra manera, una bona part de les històries porten la signatura del guionista Stan Lee, el gran demiürg del cosmos Marvel –i habitual en els cameos de les adaptacions al cinema–. I, també, 75 años: la era clásica permet admirar i reivindicar la tasca –enèrgica, vigorosa, dinàmica, imaginativa– de grans mestres del dibuix com Jack Kirby, Steve Dirko, Jim Steranko, John Buscema, Gil Kane, Neal Adams, John Byrne, Chris Claremont i Frank Miller.
D'altra banda, resulta summament estimulant i enriquidor el joc d'establir les similituds i diferències argumentals i estètiques entre els herois dibuixats i els seus equivalents cinematogràfics.
