cultura

Arquitectura

Casa Bastida (sa Riera, Begur)

La casa del FAD 2015

La construcció, obra dels arquitectes gironins Elisabet Capdeferro i Ramon Bosch, ha estat distingida amb el prestigiós guardó arquitectònic, ‘ex aequo' amb l'Ozadi Tavira Hotel de Portugal

Destaca per l'actualització de materials tradicionals i perquè desdibuixa els límits entre construcció i naturalesa, tant característics del tàndem gironí

“Rehabilitar implica sempre establir una determinada relació amb el passat, amb els passats que s'acumulen en l'espai de la intervenció. Esborrar o dibuixar: eliminar, netejar, reparar, reconstruir, substituir, incorporar, afegir [...] i així es van teixint, moltes vegades en temps real, les relacions entre els espais antics i els nous, entre els antics i els nous materials, entre les antigues i les noves geometries, entre els operaris que un dia van erigir els murs i els que ara els refan. Superposició inacabable de temps, de desitjos, d'oficis, de matèries, d'estratègies, de persones.” El vell i el nou aplicat a l'arquitectura. Un concepte que tant defineix en essència l'equip d'arquitectes gironins Bosch-Capdeferro i, com ells mateixos van expressar amb aquesta declaració, la tasca aplicada a la multipremiada Casa Collage (entre d'altres, menció especial Arquitecte Emergent del Mies Van der Rohe 2011).

La parella formada per Elisabet Capdeferro i Ramon Bosch, que fa anys van empeltar les seves vides tant íntimament com professional, continuen portant a terme aquesta concepció arquitectònica que tants fruits els dóna, com corrobora el fet que hagin tornat a rebre un guardó tan preuat, el FAD d'Arquitectura 2015 (ex aequo amb l'Ozadi Tavira Hotel de l'Algarve), que no fa més que consolidar-los com els arquitectes punters d'una nova generació que lluita per tirar endavant projectes en temps de crisi. Ho han aconseguit amb la Casa Bastida, situada a sa Riera (Begur), i considerada mereixedora del prestigiós premi, segons el jurat, per la “grandíssima millora d'integració de l'edificació preexistent” i la capacitat que han tingut a l'hora de “desdibuixar els límits entre construcció i naturalesa i millorar la relació entre espai interior i exterior”. Precisament, dos elements que els obsessionen i que tant caracteritzen les seves obres.

La casa que pentina el vent

Casa Bastida és el resultat del projecte de rehabilitació d'una casa unifamiliar situada en un lloc privilegiat de la cala de sa Riera, a Begur, construïda en diverses fases des del 1950. En acceptar l'encàrrec, l'edifici mostrava una sèrie de patologies greus, causades tant per les solucions constructives –sense cap mena de visió de conjunt– com per una sobreexposició a inclemències ambientals, com el vent i la sal. “Calia curar-la, integrar-la i dotar-la d'ànima”, comenta Ramon Bosch. Amb la idea fixa de potenciar la relació de l'edifici amb l'entorn, tenien clar que s'havia de reforçar la presència del mar i del paisatge a l'interior de la casa. I van portar a terme el repte trencant els límits de la materialitat, proposant la desaparició d'estructures com ara la dels finestrals i atorgant a la façana un filtre original. És així com els arquitectes van atorgar a l'edifici una nova paret de cobertura, on destaquen les gelosies de corda. Fins a deu quilòmetres de corda cosida a mà per tal de vestir la casa. Talment com una bastida de cordes, i vet aquí el nom que la defineix. Un sistema que, com bé expliquen, aprofita estratègicament els elements meteorològics de l'entorn, com és, en aquest cas, la marinada que s'aixeca a partir del migdia i que, en filtrar-se pel sistema entreteixit del cordam i les plantes trepadores autòctones de la zona, creen un vertader sistema d'aire condicionat natural. “És com pentinar el vent”, descriu Bet Capdeferro.

Com a admiradors que són de l'arquitectura popular i com a impulsors de la recuperació dels materials tradicionals per atorgar-los una relectura moderna, Bosch i Capdeferro han fet ús de materials autòctons d'aquest racó de la Costa Brava, com pedra d'una penya propera, estucats de la sorra de Begur i ceràmica de tons càlids de la Bisbal elaborada a mà, que ajuden a integrar l'edifici a l'entorn. “L'arquitectura l'entenem com una membrana: allò que separa, però també que connecta”. Arrelada al territori, com ells.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Mario, Llull i el manuscrit Voynich

Liliana Torres
Directora de cinema

“Les mamíferes no tenim l’instint de ser mares”

Barcelona
Crítica

Les tres vides d’una cantant llegendària

ARTS EN VIU

Una funambulista creuarà la plaça Margarida Xirgu per inaugurar el Circ d’Ara Mateix

BARCELONA

Cines que no són ‘només un cinema’

Barcelona

El cinema comercial no remunta

Barcelona

El cinema (d'autor) es fa veure

Barcelona / Los Angeles
Cinema

Belén Rueda i J.A. Bayona animen la recta final del BCN Film Fest

Barcelona
‘thriller’

Un altre líder suec pacifista amb un final tràgic