Sorolla es fa dansa

Jota, muñeira, fandango, flamenc, dansa basca, dansa estilitzada i fins i tot una sardana s'apleguen a Sorolla, el muntatge que el Ballet Nacional de España (BNE) presenta al Gran Teatre del Liceu del 23 al 26 de juliol.

L'espectacle s'inspira en la col·lecció Visión de España, de Joaquín Sorolla, creada el 1911 per encàrrec de la Hispanic Society de Nova York: “Sóc un amant d'aquest pintor per la seva llum, la brillantor dels seus quadres... Quan vaig descobrir la col·lecció de seguida vaig veure que era un suport perfecte per crear un espectacle”, explica Antonio Narrajo, director de la companyia.

El muntatge consta de catorze escenes pensades per Franco Dragone, creador i fundador del Circ du Soleil. “Quan li vam proposar la idea de fer el guió de seguida s'hi va interessar i es va posar a estudiar el folklore espanyol, que li agrada molt”, comenta Narrajo. El resultat és un escenari que pren forma de quadre on un audiovisual projecta imatges, ara estàtiques, ara en moviment. “Dóna talment la sensació que els ballarins surten del quadre, però mai apareix el llenç complet, sinó detalls i fragments que han inspirat Dragone.”

Fins i tot el vestuari, dissenyat per Nicolas Vaudelet, reprèn motius dels quadres de Sorolla, “els dels toreros els hem fet amb un complicat mètode de serigrafia aplicada directament sobre la licra dels vestits dels ballarins, i l'efecte és sorprenent”.

Darrere d'aquest espectacle hi ha una clara reivindicació del folklore espanyol: “Tenim una gran riquesa de danses populars , però la gent no les coneix perquè les identifica amb alguna cosa casposa i antiga; amb aquest espectacle les volia portar a escena i atreure un públic jove.”

Entre els coreògrafs que hi han treballat hi ha Arantxa Carmona, una gran coneixedora de les danses valencianes i salmantines, i també Miguel Fuente, sense oblidar Manuel Liñán per la part de flamenc i dansa espanyola, i el mateix Najarro. “Primer vam compondre l'estructura de l'espectacle, volíem que hi haguessin solos, passos a dos, balls de grup, etc., i després vam encarregar la música.” Juan Colomer ha compost la majoria de la partitura i també la part dedicada a Catalunya, El pescado, una escena de pesca que interpreta un duo. “M'he basat en la sardana, però també en el cant dels ocells, i recorda també Els Segadors”, diu el compositor. També s'ha recuperat el Zapateao de Paco de Lucía, i Enrique Bermúdez ha compost la música per a La pesca del atún. La gran notícia és que l'espectacle, que es va estrenar el 2013 a les Naves del Español Matadero de Madrid, tindrà música en directe a càrrec de l'Orquestra Simfònica del Liceu dirigida per Manuel Coves. A banda, pujaran a l'escenari músics de flamenc i un gaiter per uns quadres determinats.

Antonio Najarro defensa la transformació que ha patit la companyia –integrada per 40 ballarins– durant els quatre anys que fa que la dirigeix: “És un cos de ball que t'ho balla tot, amb ballarins especialitzats en diferents estils, és cert, però el conjunt és molt polifacètic i s'adapta als coreògrafs convidats.” Una de les prioritats del director és l'aspecte estètic de la companyia: “Són ballarins, són cossos, expressió i tècnica, i busco que sigui un cos de ball homogeni.”

El BNE, que feia deu anys que no trepitjava l'escenari del Liceu (i ahir es queixava Najarro que mai han actuat al Teatro de la Zarzuela de Madrid, tot i ser la companyia “més important” a nivell espanyol) sembra més èxit a fora que dins de l'Estat: “Aquí no hi ha unitat, la dansa folklòrica està fragmentada i no té el ressò que hauria de tenir.”