A la recerca del port de Tàrraco
A l'octubre començaran prospeccions amb georadars per intentar trobar restes del port romà
Es trobaria als actuals carrers Reial i Smith
En el projecte hi participaran 30 ciutats de 9 països diferents
Poques restes arqueològiques s'han localitzat de l'antic port romà de Tàrraco. Com era la zona portuària de la ciutat en època romana és encara avui una de les grans incògnites. Quin era el perfil de la conca del port, la ubicació exacta del moll, la seva capacitat i cabotatge i la seva profunditat són algunes de les qüestions que es podrien començar a desvetllar enguany, gràcies a un projecte europeu que estudiarà els ports de la Mediterrània en l'imperi romà (entre els segles I aC i III dC), entre els quals hi ha el de Tàrraco. Per fer-ho, s'empraran tècniques geofísiques amb georadar, unes proves que a Tarragona es duran a terme entre els mesos d'octubre i novembre, segons va confirmar Josep Maria Macias, investigador de l'Institut Català d'Arqueologisa Clàssica (ICAC).
Macias és el coordinador d'aquest projecte a Tarragona, tot i que el Roman Mediterranean Portus –tal i com s'anomena–, que ja es va aprovar fa més d'un any, està liderat pel professor Simon Keay, de la Universitat de Southampton, i té l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) com a col·laborador local.
Les prospeccions amb georadar seran similars a les que es van aplicar al subsòl de la catedral de Tarragona l'any 2010, i on es van trobar evidències del que seria un temple en honor a l'emperador August. És un mètode no gens invasiu, ja que no implica la realització d'excavacions.
En el cas del port de Tàrraco, amb el resultat obtingut amb l'aplicació d'aquesta tècnica preveuen obtenir dades sobre el port antic, i quin era el seu paper en el context dels altres ports de l'imperi romà. Un dels dubtes que es podrien desvetllar, per exemple, serà quina fondària tenia el port, fet que permetria saber, també, “quin tipus de naus hi feien escala”, segons Josep Maria Macias, i detallar totes les implicacions econòmiques i comercials que això representava.
Carrers Reial i Smith
La primera línia de mar es trobava, fa dos mil anys, molt més enrere que en l'actualitat. La hipòtesi generalitzada, segons aquest investigador de l'ICAC, és que el port romà, en la seva època de màxima esplendor, es trobaria als actuals carrers Reial i Smith, per sota de les construccions modernes, tot i que no se sap amb certesa.
En el projecte hi prendran part altres 30 ciutats de 9 països diferents. S'estudiaran altres ponts antics, com els de Tunísia, Nàpols i Cadis, entre d'altres. De fet, la investigació abastarà ports a Turquia, Israel, Itàlia, Grècia, França, Tunísia, Líbia, Egipte i l'Estat espanyol, mitjançant la col·laboració d'una vintena d'institucions. L'estudi planteja posar en un mateix context aquests ports en relació amb el port principal de Roma; quines rutes de navegació i quins contactes entre els diversos països s'haurien establert.
El Roman Mediterranean Portus és un dels 13 projectes que han rebut subvencions de l'European Research Council (ERC). En total, té un pressupost de 2,5 milions d'euros, repartits en cinc anys (des de 2013, quan es va aprovar, fins al 2018). “És un projecte interdisciplinari, que inclou quatre grans disciplines: arqueologia, geoarqueologia, informàtica i història antiga i epigrafia”, segons va explicar el seu responsable, Simon Keay, en una entrevista publicada pel mateix ICAC. Keay també és membre del consell científic assessor de l'ICAC.
Josep Maria Macias va assenyalar que els detalls de la investigació a Tàrraco, en la qual es preveu la participació de professionals de diversos punts d'Europa (sobretot francesos i italians), es concretaran en una reunió que es convocarà properament amb el professor Keay.
Historiografia
Aquest estudi permetrà completar el mapa arqueològic de la part baixa de la ciutat. Un mapa que cada cop més es va completant gràcies a les intervencions arqueològiques que s'hi han dut a terme en els darrers anys i que complementen la informació que es pot extreure de la recerca historiogràfica. Alguns investigadors, com Hernàndez Sanahuja al segle XIX, van esmentar sobre el paper l'existència de diverses estructures relacionades amb el port romà de Tàrraco, com ara esculleres, actualment desaparegudes sota les construccions modernes.
Les prospeccions amb georadar que es duran a terme a la zona portuària tarragonina del segle XXI han de servir per donar més dades sobre una construcció romana encara força desconeguda.
Troballes a la part baixa
No s'han localitzat encara restes del port romà pròpiament dit, però en els darrers anys s'han realitzat a la part baixa de Tarragona diverses intervencions arqueològiques que han posat al descobert les restes d'estructures d'ús portuari, com ara magatzems. Entre els anys 2000 i 2002, per exemple, l'arqueòleg David Bea va dirigir a la part baixa unes excavacions que van fer aflorar algunes d'aquestes restes del port romà, les quals complementen les dades que es poden extreure de la recerca historiogràfica: dels textos antics i d'altres del segle XIX, com ara els d'Hernàndez Sanahuja, que fan esment d'estructures del port. L'any 2012, l'Ajuntament de Tarragona també obria al públic els Jardins del Vapor, un espai que alberga algunes de les evidències del primer port romà de la ciutat, que data de la segona meitat del segle II aC. Entre altres elements, s'hi va localitzar una font monumental que formava part de l'antiga façana marítima, i s'hi va poder constatar la presència d'un moll o espigó.
