L'arquitectura viva, a Venècia

“L'arquitectura comença quan els arquitectes marxen de l'obra i l'edifici s'integra en els diferents paisatges, l'urbà, el natural i l'humà”, exclama Jaume Prat, ideòleg, juntament amb Jelena Prokopljevic i Isaki Lacuesta, del pavelló català de la Biennal d'Arquitectura de Venècia del 2016, que se celebrarà del 28 de maig al 27 de novembre. Prat i Prokopljevic són arquitectes. Lacuesta és cineasta. I això posa l'accent en la seva proposta, que defugirà la museografia més previsible (maquetes, plànols...) de les exposicions d'arquitectura. El cinema del director gironí és l'alternativa que ofereixen.

Aftermath_conseqüències és el nom del que serà el tercer pavelló català que impulsa l'Institut Ramon Llull (470.000 euros de pressupost) en el gran esdeveniment de la ciutat dels canals. I, com els dos anteriors, s'ha escollit en un concurs públic regit per un jurat d'experts presidit per l'arquitecta Carme Pinós. Els experts s'han decantat per aquest trio de comissaris que mai fins ara havien treballat junts. Al concurs s'hi van presentar 21 projectes.

Tenen una idea claríssima del que volen portar a Venècia: el caràcter de l'arquitectura catalana en temps de crisi. “Una arquitectura que s'ha hagut de repensar: amb molt poc ha de dir molt. Una arquitectura que fa ciutat, que fa país, que estructura el territori”, explica Prat. No és, precisa, un caràcter del tot nou, sinó que entronca amb unes maneres de fer que vénen de molt lluny, que beuen de les mateixes lògiques de les places dels mercats. És a dir, “són arquitectures viscudes”.

“Si el que volem és parlar d'aquest tipus d'arquitectures que la gent es fa seves, no té cap sentit que plantegem l'exposició a l'estil de les revistes de disseny, amb fotografies sense cap mena de presència humana”, hi afegeix Lacuesta. Per tant, aquesta part humana serà la que tindrà tot el protagonisme.

L'equip de comissaris està estudiant ara quins exemples seleccionaran, “set o vuit”. De moment, en tenen quatre de decidits: l'hospital transfronterer de la Cerdanya (Brullet Pineda Arquitectes), el centre de distribució d'aliments de Càritas del barri Campclar de Tarragona (Nua Arquitectures), el pla de recuperació mediambiental dels marges del Llobregat (Batlle i Roig Arquitectes) i el teatre Atlàntida de Vic (Llinàs-Llobet-Ayesta-Vives).

Lacuesta filmarà, amb la seva característica poesia, els cors que bateguen en aquests edificis. I projectarà les seves visions en vidres, no en pantalles, per no anul·lar l'arquitectura del pavelló català, un magatzem naval. Tot tindrà un to evocador i suggestiu, “sensorial i atmosfèric, però també molt pedagògic”, per empènyer el visitant a passejar-se tranquil·lament per l'exposició sense ofegar-lo amb una muntanya d'informació. De textos hi haurà els imprescindibles, impresos en vinils al terra del pavelló.