Ocells i pensaments

Nascut el 1989, Marc Rovira ha estat un dels renovadors de la jove poesia catalana des de la seva irrupció quan va guanyar el premi Amadeu Oller amb Passejant a l'ampit d'una parpella maula. Cinc anys després, el jove poeta i editor es consolida amb Els ocells de la llum, al qual s'ha atorgat el XXII Premi de Poesia les Talúries, convocat per l'Institut d'Estudis Ilerdencs.

Rovira em comenta que Els ocells de la llum és un llibre que s'ha anat coent a foc lent: cinc anys han estat necessaris per donar-ne una versió més o menys definitiva. “Això vol dir que el llibre ha anat canviant i, alhora, la meva mateixa forma d'escriure i d'entendre la poesia. Des del principi volia bastir un llibre unitari, rodó. Aquest propòsit ha acabat sent una estupidesa perquè les mateixes obsessions que em feien escriure cadascun dels poemes ja estaven, en mi, relacionades entre si.” El mateix títol del llibre prové d'uns versos de Gabriel Ferrater, de qui reconeix una de les influències fortes que ha rebut, “però aquest llibre també és una lluita contra Ferrater, contra el seu fantasma; l'homenatge no el saluda, en tot cas”. “La citació inicial de Miguel Ángel Velasco em va semblar apropiada: no només perquè el seu poema es titula Pájaro, ni tampoc perquè la seva poesia m'agradi molt, sinó perquè acaba explicant el concepte que es posa en joc en el llibre pel que fa als ocells, i que no són més que els pensaments que es desfan en la citació del Nabí de Josep Carner, un poema que em va impressionar quan vaig llegir-lo. De fet, llegir Carner sempre és fer un curset avançat de poesia, i una mina de diversió. Els ocells de la llum són tots els esforços que intentem fer amb el poema, les petites veritats que provem de crear-hi, encara que després la vida vagi fent la seva. És clar que, llegir a fons Mallarmé i traduir-lo per un volum que sortirà d'aquí a un any publicat per Edicions Poncianes també ha fet que em plantegés moltes coses.”

En el llibre hi ha també, de forma constant, tot un discurs metapoètic clar, així com les referències a animals, que pot fer pensar en un bestiari: “És cert que hi apareixen animals, en el llibre, i la idea de formar-hi un bestiari la vaig tenir al cap diversos cops. No m'agradava, però, l'horitzó d'expectatives que creava el fet d'identificar el llibre com a bestiari, i per això vaig deixar córrer la idea. Els animals, en poesia, i em sembla que també a la vida, són molt interessants: hi pots abocar totes les manies intel·lectuals que vulguis, perquè no se'n dolen, i a més tenen comportaments que ens permeten reflexionar sobre els humans.”

Fa més d'un any que Rovira treballa en tasques editorials, especialment en la prestigiosa editorial Libros del Asteroide: “Em sembla un ambient molt interessant, i una feina que té força possibilitats. Ara, a més a més, la indústria en català sembla que està en bona forma; neixen nous segells, hi ha una xarxa prou forta, em sembla, de treballadors de tota mena i després hi ha la qualitat literària, que en alguns casos està assolint, sota el meu humil punt de vista, una alçada prou considerable.”