Estem davant d'una gran globalització econòmica, però no en la governabilitat ambiental
#L'escriptor olotí retorna a l'escena literària amb L'ànima del volcà (Editoral Base), la seva novel·la més personal, en què aboca els sentiments més profunds pel seu Olot natal i el paisatge volcànic que l'envolta, un entorn que l'inspira a iniciar un viatge filosòfic pels volcans més mítics del món. La lírica, el cinema, la pintura i el món oníric dels somnis prenen una gran importància en l'obra, protagonitzada pel personatge Marc Dosrius. L'autor, a més, vol contribuir a fer que el lector reflexioni sobre l'acceleració del canvi climàtic i que sigui més respectuós amb el medi ambient.
Com sorgeix la idea d'escriure una novel·la sobre volcans?
La idea es basa, principalment, en dos motius. En primer lloc, sóc fill d'Olot i vaig passar la infantesa rodejat d'un paisatge volcànic que em va influir molt. En segon lloc, vaig tenir la sort de poder gaudir d'un entorn net i incontaminat que, amb el pas del temps, s'ha anat deteriorant. Malgrat que de ben jove vaig anar a viure a Barcelona, sempre he sentit un gran compromís amb la Garrotxa. Amb aquesta novel·la he volgut fer les paus amb Olot i l'he volgut situar al món, projectant-la a escala internacional i vinculant-la amb històries entorn d'altres volcans mítics d'arreu del planeta.
La novel·la és protagonitzada per Marc Dosrius, un personatge que ja va emprar a l'obra ‘El secret d'Hiva Oa'. El podria considerar el seu àlter ego?
En alguns casos sí que ho és, però en molts d'altres no. Crec que els lectors ja comprendran quins fragments són reals i quins són ficticis.
Si no fos pels episodis onírics o de ciència-ficció, l'obra es podria classificar com a assaig?
En l'obra hi conflueixen molts estils, des de l'entrevista fins a la ciència-ficció o el mateix assaig. Hi ha moltes novel·les amb estils no habituals, com ara les d'en Ken Follett, i considero que aquesta n'és una. Considero que L'ànima del volcà és la novel·la més literària que he escrit. Es fa difícil llegir-la sense visualitzar-la i això, amb l'assaig, és difícil que passi.
En la novel·la es fa referència a vulcanòlegs, pintors, compositors, cineastes i filòsofs. Com l'han influït en relació amb la vulcanologia?
He volgut transmetre la idea de la vulcanologia des d'una perspectiva cultural, paisatgística i mítica, no pas científica. També faig una lectura de la Terra com un ésser viu amb els volcans com a font vital. Totes les manifestacions de la naturalesa estan interconnectades.
L'illa de Pasqua –agermanada amb Olot des del 1982– apareix molt sovint en la seva obra. Què té d'especial?
El relat s'inicia a Pasqua i també hi finalitza. La seva cultura es va extingir perquè es van gestionar malament els recursos, i és una metàfora del que pot passar amb el planeta.
Quina vinculació hi ha entre els volcans i el canvi climàtic?
Molts científics corroboren la teoria que l'acceleració del canvi climàtic pot influir en l'erupció dels volcans. Hi ha una gran globalització econòmica, però no en la governabilitat ambiental, tenint en compte que estem en una situació d'emergència.
Fa referència a 14 volcans d'arreu del món i, en alguns casos, a moviments independentistes de les cultures que els envolten. És un paral·lelisme amb l'actual situació de Catalunya?
He volgut crear una història de cada volcà que sigui propera i m'he centrat en els volcans que tenen una certa mitologia, com ara l'Stromboli, el Mont Pelé o el Kilimanjaro. En alguns casos sí que vull reflectir una certa simbologia i paral·lelisme amb Catalunya, ja que crec que s'ha de defensar la llibertat de les cultures de tot el món.
Què ha volgut transmetre amb l'epíleg?
És un testament filosòfic i ideològic sobre l'existència de l'ésser humà i els seus valors, de cara a generacions futures.
