De Síria a La Virreina

Les bombes no han deixat de caure a Síria des que Ricard Garcia Vilanova (Barcelona, 1971) va tornar-ne. 215.000 morts, quatre milions de refugiats i set milions de desplaçats són les xifres fins ara d'un conflicte que està sent atroç, sobretot per a la població civil. Aquesta tràgica situació és el que aquest fotògraf ha intentat reflectir en les seves imatges, que des d'ahir i fins al 18 d'octubre s'exposen a La Virreina.

Ricard Garcia Vilanova “és l'única persona que ha pogut veure els petits canvis que han tingut lloc en aquest país i que per a la resta són imperceptibles, ja que els anem rebent a través de les notícies amb comptagotes”, explica el comissari de l'exposició, Ricard Mas. I és que Vilanova és l'únic periodista gràfic que ha estat a Síria des de l'inici de la guerra. Va arribar-hi il·legalment el novembre de 2011, en el marc de la Primaveres Àrabs, i des d'aquell moment fins ara ha intentat “mostrar com ha evolucionat el conflicte”, conta el mateix fotògraf. Durant la seva estada al país del Pròxim Orient va ser segrestat 194 dies el 2014, un fet que considera un “accident laboral”. Totes aquestes condicions han sigut importants pel treball que ara es pot veure a La Virreina. 42 fotografies i deu vídeos és el material que ha sigut seleccionat per la mostra, “a la qual entres amb una mirada i en surts amb una altra”, puntualitza Berta Sureda, comissionada de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, que ahir en la inauguració de l'exposició va voler fer esment a la situació de La Virreina. Va aclarir, a més, que farà sectorials amb agents culturals per fer un full de ruta i a partir d'aquí convocarà un concurs públic.

Ricard Garcia Vilanova treballa alhora amb una càmera fotogràfica i una de vídeo. Filma i quan veu alguna cosa interessant per fotografiar dispara la ràfega, per tant “es pot veure la fotografia i a la televisió l'escena completa, el context on s'ha realitzat”, relata el comissari. El fet que el fotògraf utilitzi un objectiu proper al gran angular fa que sembli que “els personatges de les imatges estiguin incrustats al vidre, com si intentessin sortir”, explica.

Una de les circumstàncies interessants d'aquesta exposició és que no està organitzada de manera cronològica, sinó temàtica. La infància, els enterraments, els hospitals, les ciutats destruïdes i el paper de la dona són els temes tractats.

El barceloní té la intenció de tornar a Síria “fins que les condicions ho permetin”, diu, però la realitat és que treballar allà cada cop és més difícil.