Llum del Poblenou

El caràcter ferm i el sentit de l'humor eren la carta de presentació de Josep Miquel Sobrer. Tot i la lluita, el càncer ha evitat que pogués veure publicades les memòries, redactades durant els darrers anys, La llum d'aquells dies. Del Poblenou al Pacífic (1944-1967), que acaben d'aparèixer en coedició entre les Publicacions de la Universitat de Barcelona, la Indiana University i la North American Catalan Society, tres institucions amb què va estar vinculat l'escriptor i professor.

Difícil resulta dissociar Sobrer de la seva manera de ser. Els que el vam tractar, fins i tot quan el càncer li va rebrotar al cervell, no podem fer altra cosa que deixar constància d'una categoria humana només comparable al seu ofici literari, on va ser discret i savi, mai va cridar ni es va col·locar al centre de la foto. Les memòries recullen aquest tarannà únic, el del noi del Poblenou vinculat a una menestralia decadent que aconsegueix escapar del país per volar lliure, però sense rancúnies, pel món universitari nord-americà, on va passar gran part de la seva vida. El final va ser el primer dia del nou any, precisament a Bloomington, una de les seus de la Universitat d'Indiana, on s'havia jubilat de professor emèrit fa uns mesos després de superar el primer atac dels tumors.

Com a persona i com a escriptor, Sobrer va ser un personatge. Barrejava llibres d'erudició com ara La doble soledat d'Ausiàs March i La poesia dramàtica de Josep Maria de Sagarra amb incursions notables en la intersecció de la memorialística, el dietari i la poesia com els genials El llibre dels oracles i Desfer les Amèriques, contradiccionari, que representen una delicatessen per als seus lectors. Va ser traductor de l'anglès al català, però també a l'inrevés, perquè l'anglès s'havia incorporat tant al seu imaginari que tenia un accent característic, amb el qual bromejava dient que ja no era un “xava del Poblenou” sinó un “neoindià”. Editor de la Catalan Review, va signar al nostre suplement cultural unes delicioses receptes culinàries sobre llibres.

La llum d'aquells dies conté una certa nostàlgia, que salva amb un finíssim sentit de la ironia i sense donar-se la més mínima importància. Des del naixement ens explica detalls de la família, de la vida al barri i els amics; l'ingrés a la Salle Condal, on va passar nou cursos. Sobrer pot parlar des dels exàmens de lliures al Milà i Fontanals a les cèlebres vaques, que compara amb encert a les violacions. Un altre apartat important és el de la universitat, on desfilen companys com Carles Miralles, Marta Pessarrodona, J.M. Benet i Jornet, Guillermina Mota i Francesc Parcerisas, que signa un bon pròleg per a l'edició. El retrat dels professors Comas, Riquer, Carbonell, Pere Bohigas i els altres és antològic. També els records de la biblioteca familiar a l'Hotel Romàntic de Sitges, que regentava el seu germà, el pintor Gonçal Sobrer. La llum d'aquells dies és una lectura d'estiu i, alhora, un llibre per sempre.