Olot perd Xavier Carbonell, el pintor més internacional

Una llarga malaltia va deixar Olot ahir sense Xavier Carbonell (1942), un dels seus pintors més internacionals i un artista total, creador d'un llenguatge pictòric geomètric, ordenat, detallista, sensible i sobretot optimista. Tal com ell havia remarcat, pintava la cara amable de la realitat. Ell mateix havia explicat que la idea de ser artista va ser natural en ell. I és que va néixer i va créixer entre els pinzells, els dibuixos, els quadres i les escultures del seu pare, Lluís Carbonell, als estudis del carrer Mulleras i de la plaça Clarà.

Entre el gener i el maig d'aquest any, el Museu Comarcal de la Garrotxa d'Olot li va dedicar una exposició antològica. El mateix Carbonell, en una de les visites guiades, va explicar que havia classificat la seva obra en els blocs temàtics de les ciutats, la figura femenina, els bodegons i els paisatges. També definia el seu estil d'estudi frontal, geomètric, que juga amb els colors, els materials i on l'ocupació de l'espai és una de les principals preocupacions. Sempre, però, amb un element que trenca l'escena, com per exemple una bicicleta que marxa del quadre, les broques d'un rellotge en una posició molt estètica, etc.

D'aquests blocs temàtics, però, destaca el de les ciutats. I és que ell i la seva parella, l'escultora Rosa Serra, van viatjar per tot el món. Els viatges van ser una de les seves passions, la qual ha quedat reflectida en la seva obra. Nova York, Venècia, París, Singapur... són algunes de les moltes ciutats del planeta que han passat pel sedàs de la sensibilitat de Xavier Carbonell. Va viatjar per tot el món i també va exposar en molts països d'arreu del món.

Així mateix, va ser un home artista compromès amb Olot. I no només perquè no tenia un no per a cap entitat que li demanés la col·laboració –ell va realitzar encara la il·lustració del programa de les festes del Carme del juliol d'aquest any–, sinó per un vertader compromís social amb la ciutat. Un bon exemple és l'exposició que va fer a la galeria Arcadi Calzada el febrer del 2011, on Olot era la temàtica central després de 37 anys de no haver-la pintat. L'objectiu era animar els olotins i recuperar la imatge d'Olot després dels luctuosos successos que van situar la ciutat en primer terme de la informació. A part, va voler dir-hi la seva pintant un Olot més amable. “L'ambient visual és de desurbanització: hi ha edificis de color rovellat i passejos de color negre, i tot això deprimeix l'ànim de la gent”, afirmava.