Unes postres de luxe tanquen una de les millors edicions de l'Interludi

El festival Interludi de Calonge, considerat el més antic que se celebra ininterrompudament a la Costa Brava des de la seva creació, el 1968, va tancar dissabte la programació d'aquest estiu amb una vetllada que combinava música i gastronomia i per a la qual s'havien exhaurit totes les entrades. És l'indici més clar de l'acceptació de la fórmula que adopta un festival fidel a l'alternança de propostes, concretades aquest any amb el concert d'un cap de cartell indiscutible (Raimon), l'aposta per joves valors (Joana Serrat i Anna Roig), una nit dedicada al pop en un sentit molt ampli (Mazoni, Pau Vallvé i Maika Makovski) i una vetllada que reinventava la moda dels maridatges amb unes postres exquisides degustades a ritme de clàssics melòdics i amb més alegria que nostàlgia.

El concert Postres de músic que tancava el festival és un bon reflex de la combinació entre tradició i innovació que presideix l'esperit de l'Interludi dels dels seus orígens. Quim Casellas, el xef del restaurant Casamar, reconegut amb una estrella Michelin, havia creat unes postres especials per alegrar el paladar dels assistents al concert de la banda formada també expressament per al festival, la Interludi Band, que integraven Xavi Lloses, Maria Rodés, Nico Roig, David Soler i Oriol Roca.

La pluja, que va impedir que la festa tingués lloc al pati d'armes del Castell, va acabar sent una magnífica aliada, perquè l'escenari alternatiu del cinema Fontova, amb una acústica excel·lent, va contribuir a intensificar la intimitat d'un repertori que es va passejar per grans èxits del passat com ara el Por qué te vas, de Jeanette, en versió cool, o la Chatuga, de Luis Aguilé, passada pel jazz, mentre els espectadors degustaven postres tan sorprenents com un bombó farcit de foie. El final de festa va ser apoteòsic, amb el músic Edi Pou, membre del grup Za!, pujant a l'escenari per sorpresa per improvisar, amb la participació del públic, els músics i els cambrers, una peça experimental en què el ritme també el posaven el dringar de les copes i els coberts.