Cambra clou un Porta Ferrada d'èxit

El jove pianista Ignasi Cambra, una de les revelacions de la música clàssica, va tancar dijous, a l'església del monestir de Sant Feliu de Guíxols, la 53a edició del Festival de la Porta Ferrada. Un balanç d'èxit gràcies a la bona acceptació d'un programa per a tots els públics i, sobretot, al 50% més d'entrades venudes. La simbologia de l'essència del festival també va ser important perquè el nom de la clausura no resultava circumstancial: un músic jove, d'aquí, amb projecció i de clàssica, que connecta amb l'esperit inicial del festival, amb la seva tradició i la voluntat de renovar-se.

Ignasi Cambra va cobrir totes les expectatives en un concert que va iniciar amb unes improvisacions sobre peces de Schubert i en què va excel·lir amb dues sonates de Beethoven, que va tocar amb emoció i sentiment, fent del piano una prolongació física de la seva manera de concebre l'art: amb passió i sacrifici. Impulsant les notes com un agressiu pianista de jazz, Cambra mou els dits pel teclat renovant peces conegudes mentre les fa seves. El jove talent ha convertit l'handicap de ser invident en un fortí de la seva interpretació, vivificadora, com si els compositors del XVIII i el XIX fossin actuals. La transcripció dramàtica i, alhora, lleugera i elegant, la va tancar amb gran ovació, entusiasme que el va dur a dos bisos de Chopin i Scarlatti. Apuntin el seu nom, és fenomenal. Entre el públic, el conseller Ferran Mascarell ens explicava que és la tercera vegada que el veu i cada cop el fascina per la força que transmet la interpretació.

Amb aquesta joia del planter català, la Porta Ferrada ha volgut mostrar una proposta eclèctica, concebuda des de la varietat de gèneres i estils, des de l'inclassificable Ludovico Einaudi fins a rockers veterans com ara Sopa de Cabra, Fito, la Dharma i l'ELO, a cantautors com ara Raimon, flamenques com ara Estrella Morente i Sara Baras, el jazz de Chamorro i companyia, el festival d'humor Singlot, l'avantguarda de Xavi Lloses i els Nubolaris, els clàssics Kenneth Tarver, Cullell & Sandi, i l'esmentat Cambra, sense oblidar les activitats lligades a l'oferta museística, un dels eixos estratègics, tal com ens explica el regidor Josep Saballs, responsable municipal del festival: “Amb Ludovico vam començar amb un ple d'estrades esgotades, l'endemà 5.700 persones amb Sopa de Cabra i el ritme de creuer s'ha mantingut amb un total de més de 25.000 espectadors i un 50% d'entrades venudes. El números canten, i n'estem contents, tot i que volem continuar integrant més el festival a la població. Ens reporta un retorn important de visitants, però volem que a més de ser un element de promoció de la ciutat, la gent el senti seu, fusionar interessos.” En aquest sentit es va expressar Iñaki Martí, responsable de The Project, l'empresa que va guanyar el concurs per l'organització fa dos anys: “Hi ha un fet diferencial amb els altres festivals perquè Porta Ferrada té més de mig segle de vida i està en plena forma. Hi ha una base, on hem volgut afegir la professionalització i un canvi de plantejament. Artísticament som en la mateixa línia perquè el festival té en la seva nòmina grans noms internacionals, però amb l'empresa hem volgut ordenar aquest contenidor i n'estem satisfets.” Precisament el director artístic Albert Mallol, un veterà de la Porta Ferrada, incideix en una oferta de programació interdisciplinària, que combini artistes de fora i d'aquí, amb nous reptes de cara a l'any que ve, per exemple incrementar els espais i unir encara més les arts plàstiques amb les arts musicals: “La direcció del festival atribueix aquests bons resultats a un cartell pensat per a tots el públics i l'antelació amb què es va poder presentar.” Aquest aspecte el volen agilitzar insistint en propostes guanyadores, però també en les de risc, sense les quals el festival no tindria sentit: “El registre és molt ampli, però l'interès és que les qüestions tècniques, com la sonoritat, ens faci capdavanters. Volem que els nostres espectadors consumeixin cultura i motivar-los a tornar. L'objectiu acomplert ha estat el cap de setmana temàtic del festival d'humor Singlot i ampliar-lo, sense oblidar el jazz, el pop o la clàssica. Continuem creixent, i n'estem contents, però volem reforçar les ofertes generacionals, recuperar artistes dels vuitanta i els noranta per captar públic, a més de continuar amb les activitats complementàries com les jornades acadèmiques. Implicar tota una ciutat al darrere és un fet distintiu, a més d'equilibrar la qualitat sense perdre la comercialitat de les propostes.”