cultura

Joan Benesiu

Escriptor

“El sentit no pot venir d'un lloc, sinó de dins”

M'agrada que
la història estiga present en la novel·la per crear un ambient, una música

Passar la nit de Nadal a l'avió. Destinació: l'Argentina. Això és el que fa el francès Guillem Housseras, que ha triat la frontera d'Ushuaia per passar el Cap d'Any, qüestió d'allunyar-se de la família. Allà, en un bar que regenta una dona polonesa, es trobarà amb altres viatgers amb els quals compartirà una Quilmes... i alguna cosa més. Amb Gegants de gel (Edicions Periscopi), la segona novel·la de Joan Benesiu, l'escriptor valencià ha guanyat el premi Llibreter 2015.

Per què Ushuaia?
La ciutat s'anuncia a si mateixa com “la fi del món i el principi de tot”. Volia conduir els personatges a una situació límit, en l'àmbit geogràfic i també personal, perquè tots estan centrifugats a eixa espècie de perifèria. La geografia del lloc, a més, resulta límit, perquè l'Antàrtida està a la vora.
El moment temporal també està marcat: les festes de Nadal.
El Nadal continua sent especial malgrat que el sentiment religiós haja pràcticament desaparegut. En eixos dies un ha de passar per sopars i dinars familiars de manera obligatòria. És una càrrega feixuga i de vegades un vol fugir-ne. El Cap d'Any és també una frontera i ens fem propòsits per a una nova vida.
Què comparteixen els viatgers que es creuen en el Katowice?
Han patit i necessiten trobar alguna cosa que els faça encarrilar-se de nou, a excepció del narrador, que es troba en una circumstància diferent: pensa que els seus motius no estan a l'altura de les històries dels altres. Aquí s'inicia un joc essencial a la novel·la, la veritat i la ficció. S'inventa una història per estar a l'altura quan tampoc sabem si la dels altres és certa.
Per què han d'explicar als altres la seva història?
Volia confrontar els personatges amb la necessitat de la narració. Els humans no podem existir sense narrar-nos la nostra vida i escoltar la narració dels altres, per això m'interessava aquesta seqüència clàssica en què diferents personatges s'expliquen la seua història, que sovint no és lineal ni clara. Els personatges han de reinventar-se i donar un sentit a la vida. El problema és que pensem que el trobarem en l'exotisme, però ja podem viatjar a l'Índia o a l'Antàrtida, que portarem amb nosaltres els nostres problemes. El sentit no pot vindre d'un lloc sinó de dins, d'eixa narració i de la necessitat de narrar.
El narrador, valencià, té un vincle amb aquella terra que antigament es deia l'Illa de Xàtiva.
M'agradava descobrir alguns detalls de la història que no són del tot coneguts. El narrador rastreja eixa part de la història igual que altres personatges, la d'Europa. M'agrada que la història estiga present per crear un ambient, una música...
La II Guerra Mundial, la guerra de les Malvines, el narcotràfic a Mèxic... Rastreja com afecta la història les persones.
La història està present en nosaltres i succeeix en moltes capes. La massacre de Katyn comesa pels soviètics o el narcotràfic a Mèxic continuen marcant l'existència de moltes persones. Les notícies parlen de Veneçuela com un país insofrible, però els majors crims estan succeint a Mèxic, un país democràtic. Tot això va creant una composició que acaba afectant-nos en un món en què el turisme és un fet quotidià, i això ens facilita que estiguem en contacte amb gent de tot el planeta, com passa al Katowice.
La novel·la està farcida de referències literàries (Sebald, Gombrowitz, Bolaño, Vila-Matas...)
És un punt de partida i el meu mapa personal. No sé si el lector ho trobarà feixuc, però a l'hora d'escriure em trobe bé i còmode recolzant-me en les paraules d'altres. En citar eixos autors intento retre'ls homenatge i situar-los en la meva pròpia construcció com a escriptor.
Reflexiona sobre la identitat i la frontera en un moment en què s'estan qüestionant.
El món no para de fer-se i les fronteres no paren d'anar i de tornar. Eixa qüestió que afecta la frontera política acabarà afectant la vida de les persones. El moviment de la història és així, i esperem que sempre pugui continuar sent així excloent la violència, que suposa un patiment extrem.
Escriure català al País Valencià és un acte de resistència?
A València la cultura castellana ho escombra tot. Hem estat vint any sotmesos –per les urnes– a un govern que no es creu la llengua, i ara, que tenim una altra realitat política, igual canvien les coses. La gent no acostuma a llegir en català i això ha afectat la pròpia literatura, reclosa a l'àmbit escolar i acadèmic. Cal trencar aqueixa barrera, i no només és responsabilitat dels polítics.
El llibre té tot un recorregut!
Com que no trobava editor el vaig autoeditar. El passejants de l'Illa de Xàtiva va arribar a Manuel Baixauli, que va fer un comentari elogiós a la premsa i vaig rebre diverses ofertes d'editorials. Periscopi la va publicar amb el títol Gegants de gel, i la sort del llibre va canviar fins a rebre el premi Llibreter.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia