La Fura, amb codi propi
El Museu de les Arts Escèniques de l'Institut del Teatre ultima l'entrada del fons històric de la companyia, amb 25.000 documents d'entre el 1974 i el 2009
Fa mig any que es va oficiar la cessió del fons documental de la companyia La Fura dels Baus al Museu de les Arts Escèniques (MAE) de l'Institut del Teatre, a Barcelona. En realitat, tot va començar molt abans, l'abril del 2014, quan tècnics del MAE es van desplaçar als despatxos de la històrica companyia per calibrar la dimensió de la documentació. Ja es va poder veure que era ingent. Avui, mentre s'acaba de deixar disponible a consulta i abans que hi hagi gaire temps per fer els primers articles d'investigació, es constata que es tracta d'un material molt valuós. La conservació al Museu de les Arts Escèniques garanteix la possibilitat de visualitzar un patrimoni ignorat fins avui per bona part de la societat i del qual La Fura dels Baus també podrà gaudir perquè, reordenat, tot serà molt més assequible i més ben localitzable. La cessió inclou més de 25.000 documents individuals des del 1974 fins al 2009.
Què s'hi pot trobar? Endinsem-nos en aquesta mena de visita guiada. D'entrada, cal dir que la companyia va fer un primer treball de catalogació que l'Institut del Teatre ha mantingut, aspecte que demostra la necessitat de consultar-se contínuament per a l'evolució del seu llenguatge.
Imaginem que som un investigador amb ganes de conèixer millor la vida interna d'aquesta companyia multicèfala: és una formació que buscar trencar les convencions teatrals, però, ara es pot comprovar, fent-ho amb un cert ordre i procurant que hi hagi moments de debat entre els directors, perquè ningú del grup se senti exclòs. De fet, segons Ribera Garcia Rojo, la persona que ha processat el material, el fons es nodreix d'àmplia documentació sobre com s'organitzaven els primers anys de la companyia. Ja tenien processat (fins al 2007 i algun material puntual fins al 2009) el material segons les línies d'actuació: accions, espectacles d'escenari, llenguatge furero, macroespectacles, òpera i audiovisuals. D'aquestes línies d'actuació hi figuren diferents materials: des dels dossiers del projecte fins a les fotografies i imatges preparatòries i del propi espectacle. Els documents, de fet, es poden buscar per quatre grans col·leccions: fotografies (CD, negatius o positius); material audiovisual (gravacions i pistes sonores; pòsters i arxiu (projectes, programes de mà, dossiers de premsa...). Avui, tanmateix, no es pot conèixer com va acabar la negociació perquè tot el que fa referència a ingressos (siguin de la companyia o pagament a actors) ho protegeix la llei de protecció de dades personals. La Fura, amb aquesta cessió, confia que serveixi per incentivar donacions d'altres companyies històriques per garantir-ne la conservació.
Les oques amb una casset al cul de ‘Tier Mon'
L'espectacle Tier Mon (1988), que inicialment tenia el títol de 1.140, consta de 212 tipus de documents diferents (i això engloba, per exemple, sobres amb més o menys fotografies). Es comptabilitzen els paquets, no les unitats que hi ha en cada paquet. En un dels primers fulls en què anaven recopilant idees per a l'espectacle (estan mecanografiats i sovint amb paper carbó, que avui sona a arqueologia d'oficina) hi figura la següent frase: “Que les oques portin una casset enganxat al cul amb la inscripció «això és una merda».” No consta, però, que La Fura dels Baus ho posessin finalment en pràctica.
