Xavi Lloses explora els límits de la música a Torroella
El músic i artista presenta fins al 28 de setembre al Museu de la Mediterrània la mostra ‘Músiques perilloses'
L'artista polifacètic Xavi Lloses (Lleida, 1976) presenta al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí una proposta singular, en què fa temps que treballa, que materialitza una recerca pels extraradis de la música. Músiques perilloses és alhora un parc d'atraccions sonor i l'escenari d'un caos alliberador. El mateix artista explica, amb una certa temeritat o potser mig de broma, que s'ha acostumat a portar el cotxe ple de pianets de joguina, destrals, martells, megàfons, cordes, pintura fluorescent, pilotes de ping-pong i un monopatí, entre altres estris imprescindibles per poder anar pel món atent al so que fan les coses en caure, rebotre, percudir i trencar-se.
És un armament ben a propòsit per alarmar la policia, com adverteix el text de presentació de la mostra de Torroella, però que no arronsa pas algú amb prou sentit artístic per carregar també a la motxilla una càmera fotogràfica, una gravadora digital, algun paperot per escriure-hi, pots d'esprai per si la inspiració es torna megalòmana i, atent sempre al simpàtic xiulet de la goma que es desinfla, també uns quants aneguets de bany. Posats a aprofitar-ho tot, Lloses utilitza el seu propi cos com un recurs instrumental més. Amb tots aquests objectes, ha desenvolupat les seves experiències musicals, unes accions que es podrien definir de “rituals sonors” o, com en diu ell, “happy ends”, el seu particular quadern de bitàcola, on explica els processos viscuts “tot explorant aquesta boirosa zona on la música es desdibuixa i comença a ser una altra cosa difícil de definir”.
El resultat és una exploració ben personal d'una cosa tan intangible i misteriosa com la música, per la qual sent tanta fascinació com pels parcs d'atraccions o les sales de videojocs. D'aquí que aquestes Músiques perilloses participin de l'aiguabarreig sonor propi d'una fira, amb la seva atmosfera imprevisible, aleatòria i harmònica a la seva manera. Els pianets vermells de l'entrada són només un esquer, com adverteix aquest “antipianista i terrorista sonor” que ha fet arranjaments per a Jaume Sisa, Eduard Canimas i l'Orquestra Fireluche, i ha treballat per a directors teatrals com ara Àlex Rigola o Oriol Broggi.