Bruce Springsteen en clau infantil

L'any 2012, el festival Acústica va decidir ampliar la seva programació per incloure-hi un apartat dedicat al públic familiar, l'Acustiqueta. Quatre edicions després, la branca infantil del festival figuerenc s'ha consolidat com una de les trobades familiars de referència. Ahir la cita donava el tret de sortida, i ho feia amb Manel Fuentes com a cap de cartell. El mediàtic presentador hi arribava acompanyat de The Spring's Team, la banda que l'acompanya habitualment, per oferir a Figueres un repertori centrat en els grans clàssics de Bruce Springsteen, que per primera vegada adaptava per al públic infantil.

La Rambla s'havia omplert de cap a cap, i el cantant i presentador no va tardar a posar-se el públic a la butxaca. Les seves qualitats com a showman de seguida van captar l'atenció dels més petits, que no dubtaven a interactuar amb el cantant, mentre els pares es deixaven endur per versions de clàssics com ara No surrender, Seven nights to rock i, evidentment, Born in the USA, que era corejada per tota la Rambla. Amb una banda completíssima i una secció de vents estel·lar, l'hora i mitja de concert no va decebre ni petits ni grans i es va convertir en la millor manera de donar el tret de sortida a tres dies de música per a tota la família. I és que, amb aquesta actuació, l'Acustiqueta engegava tres dies d'activitat per on també passaran propostes com ara Delafé y las Flores Azules i Landry el Rumberu (avui), i Lax'n'Busto i l'Orquestra Di-Versiones (demà).

La nit abans, dijous, l'activitat de l'Acústica s'havia centrat, sobretot, a la plaça Catalunya. Després dels concerts de Màia, Joan Rovira i Marina BBface, l'encarregat de seguir la festa era el bisbalenc Mazoni. Les cadires que omplien la plaça a primera hora de la tarda ja havien desaparegut i el públic es deixava anar amb una proposta que feia pujar els decibels. La nit ja s'havia enlairat definitivament, i els de Germà Negre acabarien de posar en dansa aquells que encara restaven quiets. Era una nit de contrastos i de gran varietat musical. El pop-rock amb tocs electrònics de Mazoni deixava pas al folk dels banyolins, que, a ritme de cançons tradicionals passades pel seu inconfusible sedàs, feien embogir el públic, sobretot el més jove. Des d'El tren pinxo de Banyoles fins a Arrels, d'Esquirols, o la popular El ball de rams, Germà Negre han tret la pols al cançoner popular per aconseguir un directe capaç de convèncer i fer ballar qualsevol escenari, en el qual els assistents es converteixen en protagonistes del concert. La fórmula els ha donat èxit i a Figueres ho van tornar a demostrar.

Amb la plaça plena de gom a gom arribaven els principals caps de cartell de la jornada. Després de més de 20 anys als escenaris, els madrilenys Dover aterraven a Figueres per presentar-hi Complications, un treball que recupera l'essència rockera dels inicis de la banda, després d'uns anys en què s'havien mogut per sonoritats més properes al pop. I és que, realment, l'arribada de Dover a l'escenari va ser una autèntica descàrrega de potència guitarrera i d'energia desbocada. La que segons l'organització del festival va ser la nit de dijous més multitudinària de la història acabaria amb Gertrudis, que va tancar la nit a ritme de rumba per celebrar els seus 15 anys de música.