Sense conya, ni parlar-ne

En cas que es proclami un estat independent, els catalans perdrem el nostre sentit de l'humor? La sàtira es basa sobretot a escarnir el poder, però un poder massa nostre no rebaixarà la mala bava? Al debat de les Converses de Banc Sabadell es va plantejar que l'humor de Madrid és excessivament “cortesà”, cosa que vol dir respectuós amb el sistema. La proximitat amb el poder té aquestes coses.

Si hem de tenir un estat que faci que l'humor sigui més tou, més políticament correcte i més subordinat, més val que pleguem. Serem amb conya, o no serem. Un estat independent necessitarà més que mai injeccions de sarcasme, pastilles de crítiques i supositoris d'ingeni malintencionat. Perquè si no, la força que ens ha mantingut vius com a poble centenars de anys desapareixerà. Tot ens semblarà bé. I d'aquí a la desintegració, només un pas. L'inconformisme és la base del l'humor.

L'humor, el blanc, el negre, el corrosiu, el groller, l'absurd, l'intel·ligent, és el concepte més transformador, guaridor i encoratjadors que existeix. L'humor, fins i tot el silenciós, pot plantar cara a una dictadura. A tall d'exemple, el monument de la República a Barcelona va ser eliminat després del triomf de les tropes franquistes. Es va substituir l'escultura que hi havia per una àliga imperial. Per raó de pes i equilibri la van haver de construir amb les ales plegades, cosa que li donava un aspecte esperpèntic. Els ciutadans van batejar el lloc on es va instal·lar com la plaça del lloro. El poble és savi, i quan cal, sap defensar la seva dignitat amb l'humor.

I és per això que un poble que no sap riure's dels seus mandataris, i fins i tot de les dèries i neguits propis, no pot avançar. L'humor ens fa forts perquè ens obliga a admetre'ns tal com som. Concloure que és cert que el fil de coure el van inventar dos catalans estirant una moneda de dos cèntims és un acte de saviesa. Perquè l'humor ens fa veure com ens perceben els altres i com ens veiem a nosaltres mateixos. I es que l'humor no taca, no deixa ressaca i no té efectes secundaris. Si més no, pels que l'entenen. Els que no el saben digerir, poden tenir un mala digestió.

Capri va retratar una societat en transformació encenent la guspira còmica de la quotidianitat; Cassen va oferir un somriure directe i entendridor; Eugenio va practicar la intel·ligència de l'absurd. Tots ells van fer un món millor. L'humor és el gran remei.