Energia electrònica

En un moment del concert al festival Acústica ,

Neneh Cherry va fer referència a la “quietud que hi havia en el teatre”. Després de tancar el Sónar 2014 i acostumada a recintes menys formals on no hi ha públic aplaudint des de llotges, la cantant, en el seu retorn a Catalunya com a cap de cartell de l'Acústica, es va encarregar de distorsionar l'ambient mesurat del Teatre El Jardí de Figueres amb la potència del so –l'acompanyava una bateria i un sintetitzador– i amb l'energia del seu cos i de la seva veu.

Neneh Cherry, una de les icones musicals dels anys noranta, referent del so més alternatiu però amb cançons de llista d'èxits com ara 7 Seconds (1994), un duet amb el senegalès Youssou N'Dour va sorprendre bona part del públic que musicalment l'havia arxivat en una època amb àlbums com ara Raw like sushi (1989). Ja amb Spit three times, la primera cançó amb què Neneh Cherry, de 51 anys, va estrenar l'escenari, va deixar clara l'aposta per la música electrònica, molt més contundent, fins i tot experimental, en
el directe que en la seva escolta d'estudi, que resulta una experiència sonorament més seductora i menys energètica que en concert. Neneh Cherry, filla del trompetista de jazz Don Cherry, va presentar a Figueres les cançons del seu últim àlbum, Blank Project (2014), amb el qual posa fi a un silenci de més de quinze anys. Cançons que traspassen l'estàndard com ara Weightless o 422, i fins i tot Across the water, un dels bisos amb què la cantant va tornar a l'escenari, i en què sobresurt la seva sensibilitat i dolçor vocal. I es va obrir emocionament quan, mencionant la lluna plena que engalanava el cel, va recordar l'aniversari de la mort de la mare, que aquests dies ha fet sis anys. “La meva mare em va donar la vida”, va dir abans de presentar una de les seves cançons més conegudes, Woman (1996), que va dedicar a les dones. També va versionar però mantenint l'essència de rap, Manchild (1989), que va cantar amb tovallola al cap, com feia en el videoclip mentre sostenia un bebè en braços, i preguntava al “jovenet” protagonista de la cançó si sempre guanyaria.