Kavafis, en català, vora el mar d'Itea

En un país cada cop més empobrit per unes polítiques d'austeritat que semblen no tenir fi, el Centre Cinematogràfic d'Itea –amb el suport, sempre d'agrair, de l'Institut Ramon Llull– ha aconseguit organitzar una jornada dedicada al ressò del poeta Konstandinos Kavafis a Catalunya, que ha comptat, el cap de setmana passat, amb la presentació d'un llibre de qui això signa, en grec, sobre Carles Riba com a traductor català de Kavafis, i amb un concert del cantautor escalenc Josep Tero, que ha interpretat, en català, les seves versions del més gran dels poetes neogrecs. I tot això en el millor dels marcs possibles, a la ciutat d'Itea, molt a prop de Delfos, el llombrígol del món per als antics, i vora la mar que compartim grecs i catalans. Ha estat un acte d'agermanament mediterrani, que ha posat de manifest un cop més que la solidaritat dels pobles no coneix entrebancs ni fronteres, i que, ara que els catalans aspirem a tenir veu pròpia en el concert dels pobles, no hem d'oblidar que la cultura ha de ser una de les nostres millors cartes de presentació. I a fe que aquesta vegada ho ha estat, ja que la poesia de Kavafis, modulada per una de les millors veus del panorama musical català, ha demostrat un cop més que tots som, a la nostra manera, fills de Grècia, i que, com ja va dir Riba fa més de cinquanta anys, catalans i grecs compartim un mateix amor “lúcid, conscient, ferotge, per aquesta vida que ens ha estat donada als mediterranis entre dos abismes de misteri”. Tero, doncs, acompanyat de la seva guitarra, ha interpretat esplèndidament vuit poemes de Kavafis (dos d'ells, El gat i En el moll, no enregistrats encara en cap compacte), versionats al català per Carles Riba, Alexis E. Solà, Joan Ferraté i per qui això signa, i amb arranjaments musicals del mateix Tero i de Lluís Llach. Aquest memorable concert ha servit també per homenatjar Georges Moustaki, alexandrí, com el mateix Kavafis, que havia cantat en grec en més d'una ocasió, al costat de Josep Tero, el poema Recorda, cos..., els primers versos del qual, en l'esplèndida versió de Riba, fan així:

“Cos meu, recorda,

no solament com t'han arribat a estimar,/ no solament els llits on has jagut,/ sinó també aquells desigs que per tu/ lluïen dins els ulls obertament!/ i tremolaven dins la veu –i algun/ fortuït entrebanc els va fer vans.”

A Moustaki dedicà precisament unes emotives paraules el cantautor català abans d'interpretar aquest poema, el darrer del seu repertori, bo i recordant que, fa anys, aquest fill d'Alexandria li deixà la seva veu perquè fos cert que “un alexandrí parla d'un alexandrí”, com diu el mateix Kavafis en un dels seus poemes.