Rocío Márquez tanca el Mas i Mas
Ningú no ha irromput recentment en el món del flamenc amb tanta força com Rocío Márquez (Huelva, 1985), una cantaora coneixedora de la tradició i amb prou talent per transgredir-la sense oportunismes. “Quan vaig escoltar El niño [el segon disc de Márquez, publicat ara fa un any], vaig notar-hi el mateix esperit que en altres discos de flamenc que han marcat un abans i un després, com La leyenda del tiempo, de Camarón, i l'Omega , de Morente”, va confessar ahir Pere Pons, director artístic del Festival Mas i Mas, en la presentació del concert que avui al Palau de la Música clausurarà el cicle.
Acompanyada per tres dels músics que han gravat El niño (l'històric Pepe Habichuela, El Niño de Elche i Raül Fernández Refree), Márquez va justificar així el seu equilibri entre modernitat i tradició: “Partir d'allò que és clàssic em dóna tranquil·litat, però alhora és important que un productor [Refree, en el cas d'El niño] et tregui de la teva zona de confort. Qüestionar-me coses és el que més m'atrau de tot això.”
El d'avui serà el primer concert que Márquez realitza amb “l'equipàs” que va gravar el disc (al qual caldrà afegir-hi Raúl Rodríguez), i no és tant un espectacle –defensa la cantant– com “una manera d'entendre el flamenc”. “Projectes com aquest, en què no s'abandona la tradició però se la remou, serveixen perquè la gent jove s'aproximi al flamenc”, va valorar Habichuela. “La Rocío, quan gravàvem, era en molts moments molt més punky que jo”, va afegir Refree, que va assegurar que, d'aleshores ençà, “el flamenc l'apassiona com mai ho havia fet abans”. “La clau –va concloure Márquez– és el que públic
vingui receptiu.”