Focus amplia el format
Els quatre teatres de Focus a Barcelona arrisquen amb produccions de més dimensió per atraure l'espectador
El Teatre Romea supera
els 100.000 espectadors
en una platea
de 560 butaques
Si el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va avançar ahir que la temporada 2015/16 ha de ser la de la represa cultural, els de l'empresa Focus (que gestionen els teatres Romea, La Villarroel, Goya i Condal) s'han posat les piles. Per a aquesta temporada han incrementat de 3,2 a 4 milions d'euros la partida de produccions. Es manté el nombre de funcions a les sales però augmenta el nombre de produccions actives i, sobretot, el format dels muntatges, amb un repartiment més generós que les dues darreres temporades. Ahir se'n va fer la presentació a l'Antiga Fàbrica Damm (empresa patrocinadora de la productora catalana), en què es va reivindicar el teatre com una eina per sacsejar les emocions i denunciar la indiferència.
Per primer cop, els directors dels teatres de Focus (fins ara ho feia únicament el Romea) presenten la temporada tancada, amb el risc de deixar públic fora o d'assumir compromisos amb actors moltes setmanes d'explotació, amb el risc que el públic no s'interessi per la proposta.
El Romea és l'escenari d'espectacles ja estrenats, com ara El grito en el cielo, de La Zaranda (de justícia que tornin a Barcelona, després d'anys d'oblit); El largo viaje del día hacia la noche, amb Vicky Peña i Mario Gas, i César&Cleopatra, amb Ángela Molina i Emilio Gutiérrez Caba de caps de cartell. Tornarà la comèdia Els veïns de dalt i el Sócrates amb Josep Maria Pou, que es va estrenar en el Grec. També retorna Oriol Broggi amb Els cors purs, amb Pablo Derqui, Miranda Gas i Borja Espinosa. La gran aposta és Panorama des del pont, dirigit per Georges Lavaudant i amb Eduard Fernández de protagonista. Aquesta mateixa producció es podrà veure en castellà, més tard, a Madrid. El director Borja Sitjà (està molt satisfet de la primera temporada, que ha sumat més de cent mil espectadors en una sala de 560 butaques) continuarà amb el cicle de Solos i amb els Offside en hora golfa i fora d'escena (com ara Plató ha mort, de Manuel Dueso, i La revolta dels àngels, que interpretaran Xavi Sàez, Guillem Motos i David Menéndez).
El Goya signarà la primera coproducció d'un musical: 73 raons per deixar-te, després que l'any passat ja programés T'estimo ets perfecte, ja et canviaré i, sobretot, Guapos & pobres, d'autoria catalana. També convida Allegro, del cor de Banyoles; Autorretrato de un joven capitalista español, i Olivia y Eugenio (retorn de Concha Velasco a aquest teatre). També Lolita Flores repetirà amb La plaza del diamante i Joan Pera demostrarà aptitud dramàtica a L'avar de Molière.
La Villarroel obrirà amb una adaptació de Marits i mullers de Woody Allen sota la mirada d'Àlex Rigola. Tornarà a confiar en Pere Riera (autor de Barcelona i Desclassificats, entre d'altres) a Infàmia. Amatents a la cartellera argentina, presenten La estupidez, de Rafael Spregelburd, i s'associen amb els de la companyia Sixto Paz per un interessant Smooking Room (Abel Folk i Pau Roca al cartell).
Per últim, el Condal s'aventura amb una comèdia d'entrada (Caiguts del cel) amb Jordi Bosch, Emma Vilarasau, Carles Martínez i Anna Barrachina. El Mag Lari presenta Ozom, un nou muntatge de fregolisme i màgia, homenatjant Doug Henning, Wenceslao Ciuró, Fructuós Canonge i Criss Angel. El Condal també serà el marc de Taxi, de Ray Cooney, amb Josema Yuste de reclam. Tancarà la temporada amb The Gospel Viu Choir (al maig i al juny) amb el Reload 4.0.
LA XIFRA
Sis produccions de Focus faran estada a Madrid
El debat de fa uns anys era per què els primers mesos de la temporada a Barcelona hi havia molta més programació en castellà que l'habitual. Es va respondre llavors que es feia per simple ritme de produccions. Les companyies catalanes que havien estrenat una peça el curs anterior a Catalunya la presentaven a Madrid a la tardor i les de Madrid ho feien a Barcelona, mentre altres companyies de casa iniciaven el període d'assaigs per estrenar al Nadal. Era una tesi prou contrastada.
Avui, però, la crisi ha trasbalsat aquest raonament. L'explotació de les gires a l'Estat espanyol és molt més baixa i cal buscar més temporades a Barcelona, que també ha tingut pèrdua de públic però ha mantingut els teatres oberts. L'afectació de la crisi al teatre va ser inexistent fins fa un parell d'anys amb el cataclisme de l'increment d'IVA. El resultat és que Focus presentarà al llarg de la temporada fins, pràcticament, la meitat dels seus muntatges en castellà a Barcelona, tot i que també ha col·locat sis produccions seves a Madrid. Un exemple paradigmàtic és La plaza del diamante. La versió de Joan Ollé en castellà l'hauran vista a Barcelona més persones que la primera que era en català. Lolita Flores està esplèndida, és una feliç troballa. Certament és saludable que Rodoreda es faci en castellà (com en francès o en anglès) però sobta escoltar les paraules traduïdes de Rodoreda a Catalunya. És com si un Lorca es fes en català.