Un diamant en brut per recuperar a Mataró
La restauració de la capella dels Dolors de Santa Maria s'allargarà fins al febrer
El conjunt pictòric d'Antoni Viladomat és un dels tresors del barroc català
També s'actuarà per posar fi a les humitats i a la plaga de tèrmits
Una espectacular bastida ocupa des de fa uns dies l'interior de la capella dels Dolors de la basílica de Santa Maria de Mataró. La instal·lació, que s'ha fet a mida i que inclou una gran plataforma a l'altura de les cornises, ha de permetre arribar a cada racó de l'històric espai per iniciar la restauració d'una de les joies patrimonials de l'art barroc català del segle XVIII, però també dóna una idea de la magnitud de la intervenció prevista. “La capella és un diamant no només pel conjunt pictòric obra d'Antoni Viladomat, sinó perquè ha arribat fins als nostres dies gairebé intacta i amb la màxima autenticitat”, explica Xavier Guitart, l'arquitecte que ha fet el pla director de la basílica.
L'actuació, que s'allargarà fins al mes de febrer, té un cost total de 533.070 euros, a repartir entre l'Ajuntament de Mataró –que n'obté una part de la Diputació–, l'Arquebisbat de Barcelona i el Departament de Cultura de la Generalitat, que en seran els patrocinadors. Tot i que la intervenció pròpiament dita començarà en els pròxims dies, ahir tocava revisar que tot estigués a punt. L'equip de restauradors fa temps que treballen per familiaritzar-se amb unes pintures murals que abasten una superfície de més de 200 m² i que amb el pas del temps s'han anat degradant. Els treballs, que es duen a terme sota la direcció del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC), s'iniciaran a la part del sostre. Restaurar una obra d'aquestes característiques és complex. Després de familiaritzar-se amb la peça i d'estudiar-la detingudament per conèixer millor l'obra, els professionals ja han efectuat les primeres proves de fixació per consolidar la policromia, així com les analítiques d'algunes de les mostres per determinar-ne, per exemple, el tipus de pigment. Cristina Martí, responsable de l'equip de restauradors, destaca que posteriorment està previst que es faci una neteja de la brutícia superficial respectuosa amb la tècnica pictòrica original, ja que com que es tracta d'un tremp és molt delicada, i es fixaran i es consolidaran nombrosos aixecaments i descamacions, així com les zones que presenten un elevat risc de despreniment i que suposen un perill imminent per la possible pèrdua de fragments de pintura.
Pel que fa a les esquerdes, la intenció és anivellar-les i reintegrar-les cromàticament per recuperar una lectura homogènia de tot el conjunt i per posar en relleu la importància artística del recinte religiós. A les parets, que actualment estan ennegrides, s'eliminarà la capa de vernís que es va incorporar a mitjan segle passat, amb l'objectiu de recuperar l'estat original de la policromia.
Tèrmits i humitats
L'arquitecte també destaca que, a banda de la capella, la intervenció es farà extensible a l'avantsala, que també està totalment pintada amb la mateixa tècnica, i a la portalada de la capella. Una de les deficiències que es van detectar, i a la qual ara s'intentarà posar remei abans d'iniciar la restauració, va ser l'existència de tèrmits –contra els quals ara s'aplicarà un tractament–, que afecten sobretot el retaule i els bastidors de fusta, així com els problemes d'humitats que arrossega el recinte i que perjudiquen severament la conservació de tot el conjunt. “Revisarem la coberta, intentarem aïllar-la i reforçarem una ventilació permanent i encreuada”, explica Guitart, que admet la dificultat de trobar una solució tenint en compte que, al marge de les filtracions de l'aigua de pluja, una part important d'aquestes taques provenen del subsòl de la capella.
En aquest sentit, l'any 2013 es va dur a terme un estudi previ dirigit pel mateix CRBMC i finançat per l'Ajuntament de Mataró per tal d'investigar les causes de la degradació de les pintures murals de la capella dels Dolors. El document va comportar el coneixement dels tipus de materials que formen les pintures amb l'anàlisi que es va fer dels morters, els pigments, els vernissos i els aglutinants i, en funció del seu estat de conservació, es va poder determinar el procés de conservació i restauració més adient.
Amb l'objectiu que el monument llueixi tal com es mereix, un altre dels aspectes clau serà la incorporació de nova il·luminació a la capella mataronina. Així, se'n plantegen de diversos tipus –una d'específica per al culte, una altra que serveixi per mostrar el conjunt artístic i, finalment, una altra de puntual per emfatitzar-ne alguns elements– perquè el visitant pugui gaudir de l'obra en tota la seva extensió i perquè d'alguna manera serveixi per reinterpretar l'espai tal com el va concebre Viladomat.
LES XIFRES
Els Dolors, un conjunt artístic únic del segle XVIII
Lluís MartínezTot i que és un espai poc conegut, fins i tot per als mataronins, el conjunt dels Dolors de la basílica de Santa Maria està format per una quarantena de pintures a l'oli i es va construir entre els anys 1694 i 1798 per la Venerable Congregació de Nostra Senyora dels Dolors, en un moment històric en què Mataró era una de la ciutats més importants de Catalunya.
El conjunt artístic, catalogat com a bé cultural d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya, consta de cinc espais: la capella, la sagristia, la sala de juntes, el cor i la cripta. El pintor barceloní Antoni Viladomat, emparentat amb una família mataronina i convertit en un dels autors més importants del barroc català, va ser qui va decorar la capella i la sala de juntes i en va pintar les teles entre els anys 1722 i 1737. La capella i la sala de juntes es mantenen totalment en el seu estat original i, segons els experts, són el conjunt pictòric més important de la Catalunya del segle XVIII que ha arribat fins avui. En aquest sentit, l'arquitecte Xavier Guitart assenyala que un dels motius que la fan única és el fet que va quedar protegida i tapiada durant la Guerra Civil.
La restauració de la basílica de Santa Maria avança, tot i que molt lentament. Malgrat que el temple disposa d'un pla director, que es va redactar l'any 2001 i que preveia finalitzar la intervenció el 2008, les dificultats per trobar finançament han estat el principal motiu de l'endarreriment. De fet, el treball preveia un pressupost de 529 milions de pessetes. Tot i que, d'actuacions de millora, sí que se n'han fet al llarg d'aquests anys, ara se n'executarà una de les més destacades.
