Cultura

Exposició fotogràfica a la Sala Gòtica

La maleta del tiet Pepe

Els nebots del lleidatà Josep Jové Calvera donen a l'IEI els 13.000 negatius que integren un fons fotogràfic fins ara desconegut

Entre escenes costumistes i de viatges exòtics han aparegut els retrats sorprenentment moderns de l'exposició ‘Mentre hi vegin uns ulls'

Del llegat de Jovése'n poden fer moltes lectures. Jordi V. Pou es queda amb
la força dels retrats

Vicenç i Empar Jové van fer de models per al seu oncle infinitat de vegades. Josep Jové Calvera era comptable, però quan sortia de la feina no se separava de la càmera de fotos. El tiet Pepe, com ells el coneixien, va atresorar al llarg de la seva vida 13.000 negatius que, potser per deformació professional, va documentar amb molta cura. Ell mateix revelava algunes d'aquestes fotografies sobre del llit de la pensió on vivia i s'autoeditava un quadernet en què hi anotava la data i la temàtica. Quaranta anys després de la seva mort, la maleta on es conservava aquest tresor va anar a parar a mans del fotògraf Jordi V. Pou. “Els seus nebots sempre van conservar aquest llegat i me'l van portar perquè el valorés.” En un primer moment, Pou va quedar admirat pel valor documental d'aquelles imatges: “Des d'un punt de vista de la història sentimental de Lleida, hi ha fotografies molt interessants en què, per exemple, es veu un Seat 600 dins de la nau central de la Seu Vella.” Aquest era un possible punt de partida. “Després vaig veure que hi havia unes fotografies de temàtica industrial molt interessants”, com les de la construcció del pantà de Mequinensa. Els fons també incloïa imatges costumistes de gitanos nòmades, banyistes a les Basses d'Alpicat, boira amb il·luminació nadalenca... I això no era tot. Jové Calvera, que era del Centre Excursionista de Lleida, també tenia paisatges, escenes de cultura popular, patrimoni i, molts quaderns de viatges exòtics. “Però entre totes aquestes fotografies anaven apareixent uns retrats que estaven fets amb molta intenció.” Pou s'atura davant el d'una padrina que transmet una força brutal. I n'assenyala d'altres que fàcilment podrien ser portades de llibres, de discos o un fotograma de pel·lícula. “Són sorprenentment moderns”, assegura el comissari. I en mostra un en què hi apareix una mà aguantant un flexo que il·lumina una noia asseguda sobre una taula. “Segurament, ell hauria tallat aquesta escena lateral, però aquesta imatge és molt important perquè ens confirma el que ja intuïem, que Josep Jové Calvera no ha fet una imatge espontània, sinó que ell és conscient de fer un retrat. Vol que aquesta fotografia sigui d'una determinada manera: mou la taula, il·lumina la noia. Ens està explicant una història.”

Aquests retrats formen l'exposició Mentre hi vegin uns ulls que es podrà veure a la Sala Gòtica de l'IEI fins al dia 6 desembre, just quan es compliran quaranta anys de la mort d'aquest fotògraf. La mostra inclou una vitrina amb alguns dels quaderns de fotografia que ell mateix es feia. “Només cal mirar una d'aquestes llibretes per entendre que tenia voluntat de transcendir.” Un eloqüent “jo” a la portada indica que els autoretrats no són casuals. També s'han instal·lat dues pantalles que projecten mostres del treball de Jové, en especial imatges antigues de Lleida.

Els nebots han fet donació de tot aquest material a l'Institut d'Estudis Ilerdencs, que ja ha començat a digitalitzar el fons. Josep Ignasi Rodríguez, cap del servei d'audiovisuals de l'IEI, destaca que fa mig segle Jové ja havia exposat a la Sala Gòtica. El 1964 l'Alliance Française va organitzar la mostra París visto por los fotógrafos leridanos, en què hi participen Ton Sirera i Salvador Gili i Roig. Han calgut més de cinquanta anys per descobrir que Jové era més que un aficionat que voltava món. “Era un fotògraf –resumeix Jordi V. Pou–, i això va més enllà de fer fotos.”

Josep Jové Calvera
El fotògraf va nàixer fa un segle a Lleida. Quan tot just era un adolescent es va traslladar a a viure a Tarragona amb la seva família. Després de la Guerra Civil retorna a Lleida, on treballarà de comptable. Al Centre Excursionista entra en contacte amb Ton Sirera i Gili i Roig i descobreix la fotografia. Va morir d'accident el 6 de desembre del 1978.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Santiago Posteguillo guanya el premi Planeta amb ‘Yo, Julia’

Barcelona
GENÍS MATABOSCH
PRESIDENT DE CIRCUS ARTS FOUNDATION I PROMOTOR DEL FESTIVAL INTERNACIONAL DEL CIRC

“Als grans festivals de circ no hi ha cap artista català”

girona

Tot Pep Iglésias

Girona
cultura popular

Tot a punt per al primer Congrés de la Jota als Països Catalans

Castells, una història amb encant

barcelona

Contents, no resignats

girona

Presenten el llibre de Fires de Sant Narcís

girona

Ni Broggi ni dones

BARCELONA

Santa Cristina mostra l’estolledor medieval d’un antic molí fariner

SANTA CRISTINA D’ARO